dissabte, 10 de maig de 2008

Commemoració 25 anys independència de Sarrià de Ter. La (meva) crònica

Amb l'arquet friccionant les cordes i els seus dits puntejant-les contra el mànec del violoncel El Cant dels Ocells ens arriba intensament, conscients que amb aquesta peça, finalitza la vetllada de commemoració dels 25 anys de la recuperació de la independència de Sarrià de Ter. Després de l'audició, després dels reconeixements i parlament institucional, després de l'anecdotari, o potser més ben dit valoració tenyida de records, després de l'audiovisual, després de tot això hi ha hagut un espai més informal, entre canapès i copes de cava, per comentar les jugades, les de fa 25 anys i, també i perquè no dir-ho, les actuals...
violoncel

Sarrià a través dels ulls de POBLE és l'audiovisual fet a partir d'imatges d'aquesta revista local de Sarrià de Ter i, aleshores també, del Pont Major, precedent de l'actual Parlem de Sarrià a principis dels anys '80. L'audiovisual, fet per Nicolás Pichardo, ex alcalde de Sarrià de Ter, és una reflexió a través d'imatges, també a través d'algun text (alguns fragments d'escrits de qui va ser el primer President del Consell Municipal de Sarrià de Ter, Just M. Casero) sobre la situació de Sarrià de Ter en els anys de la segregació; una reflexió que també subratlla que aleshores hi havia moltes coses per fer, i es feien,:hi havia molta energia, ganes de canviar les coses... era el despertar de la democràcia, que arribava, amb la plena autonomia a Sarrià de Ter, quatre anys més tard... L'audiovisual també mostra com molts dels serveis i equipaments que tenim avui ja vénen de lluny, ja vénen d'aleshores; per posar dos exemples: el CAP i l'escola bressol. És interessant, també, l'estona en què en Nico ens mostra l'abans i el després de diferents espais del nostre poble...


Veient les imatges, també llegint la revista POBLE (a casa les tinc enquadernades, me les va donar fa temps la meva mare, la Maria Mercè Gumbau), la sensació és que Sarrià de Ter treballava per quelcom més que per la independència: també lluitava per la dignitat dels seus serveis i equipaments, per dignificar la vida al i del poble...

Nico
El propi Nico (malgrat t'ho he dit personalment, ara ho faig públicament: enhorabona per l'audiovisual i gràcies pel viatge), ha estat qui ha donat el "tret" de sortida a la segona part de l'acte: l'anecdotari.

Josep Cros
L'han seguit en Josep Cros, en Quim Rodríguez, en Jordi Mercader (Mil dies amb PM), en Guillem Ramos, l'Assumpció Vila i la Sole Muñoz. ha estat sobretot un espai de valoració, 25 anys després, de la situació social i política del poble, arribant-se a reproduir, curiosament, semblances de discussions d'aleshores. No és la meva voluntat relatar amb detall el què s'ha dit, entre d'altres perquè en sóc incapaç, però també perquè per saber-ho, us caldria (als qui no heu pogut, o volgut anar-hi, ser-hi... ja ho sabeu, les coses del directe!). Però sí que us puc aproximar algunes de les coses que han dit.

En Nico ha destacat que el Consell Municipal de Sarrià de Ter va reforçar la unió de tots els sectors i barris, esdevenint un sol poble.

En Josep Cros ha subratllat que, malgrat tot, alguna cosa positiva es va endur Sarrià de Ter de l'annexió amb Girona, fent referència a serveis, equipaments i personal municipals. També ha recordat que hi havia gent, a Sarrià de Ter, partidaris de seguir annexionats a Girona...

Quim
En Joaquim Rodríguez ha esmentat tres elements claus: la recuperació de la democràcia per recuperar la independència, i en aquest sentit el compromís polític del govern i l'Ajuntament de Girona de plantejar la segregació; la vitalitat del poble, de la gent i les entitats; i la tasca del Consell Municipal, recordant persones que ja no hi són: Paco Mera, Francesc Sala, Just M. Casero i també ha tingut un record per l'amic i exemplar veí Joan Casassa. Sobre els membres del Consell Municipal ha dit que feien doble feina: feina a Sarrià de Ter (la de gestió) i feina a Girona (la de negociació).

En Jordi Mercader ha destacat, com un dels moments més intensos, la recuperació dels terrenys de La Rasa per fer-hi el camp de futbol... la intensitat, l'alegria, no només era per la recuperació i el camp de futbol, també i sobretot perquè d'aquesta manera s'evitava que allà s'hi fes la caserna de la Guàrdia Civil... Més endavant en Jordi també ha explicat que l'alcalde de Girona, Ignasi de Ribot, definia Sarrià de Ter, davant l'annexió, com la núvia de Girona.

Guillem
En Guillem Ramos ha comentat que tot estava per fer, es necessitaven moltes coses (serveis als carrers, equipaments per les persones); també ha destacat la capacitat de negociació del poble amb Girona i la implicació de molta gent, més enllà dels membres del Consell Municipal.

L'Assumpció Vila ha parlat del ritme accelerat en què es treballava, desbordant de projectes a Girona per Sarrià de Ter, reclamant, alhora que la independència, serveis i equipaments. A diferència de Salt, a Sarrià de Ter el reclam de la independència potser no era tan intens, però potser era més intens que a Salt el reclam i el treball per la millora dels serveis públics...

La Sole Muñoz (sempre recordaré, i agrairé, que al 2003 i 2004 em va ajudar molt en la meva, llavors incipient, tasca de regidor), que aleshores era una joveneta inquieta que començava a festejar amb qui és ara el seu espòs, ha recordat que ella va fer el primer xut d'honor al nou camp de futbol; també ens ha recordat que ella va formar part de la primera mesa de votació de l'alcalde. Avui a la Sole, com a altra gent, l'hi han sobrevingut molts records; a estones la mirava i les seves expressions i gestos, mentre escoltava la resta de la gent, la delataven... estava rebobinant el fil dels seus records...

Dolors
La part més institucional de l'acte ha estat el parlament de l'alcalde i el reconeixement als alcaldes (oficials i oficiosos) de Sarrià de Ter des de l'annexió a l'actualitat. Del seu parlament destacaria dues coses: una frase, "hem estat capaços de canviar el nostre destí com a poble" i el record de l'alcalde Martí Ballada, "que va haver de cedir, am b llàgrimes als ulls, el poble a Girona".

MMG

Els reconeixements han estat per Martí Ballada (ha recollit el present, una litografia d'Emília Xargay, la Dolors Xabé), per Just M. Casero (ha recollit el present Maria Mercè Gumbau), Joaquim Rodríguez, Jordi Cañigueral, Josep Turbau i Nicolás Pichardo. També hi ha hagut un present, el llibre Sarrià de Ter, el Paper de la Història, per Josep Cros, Guillem Ramos i Nicolás Pichardo per la seva col·laboració en l'organització de l'acte.

Josep Turbau

Per acabar una reflexió d'en Quim Rodríguez: avui hi ha gent que no recorda que Sarrià de Ter hagués estat annexionada a Girona... i el mèrit (el fet que no ens n'hàgim de recordar, que voldria dir que lamentaríem no seguir annexionats) ha estat dels diferents ajuntaments des del de l'any 1983 fins a l'actual.
Jordi

-------------------------

pd1: hi ha gent a qui he trobat a faltar, d'alguns en sé els motius, però com que són seus, m'estalviaré de dir-los...

pd2: quelcom ha passat, sembla, amb les invitacions postals, que encara no ha rebut ningú i que, si finalment es reben, ja serà amb l'acte de commemoració celebrat. De fet algú m'ha comentat, irònicament, que si la commemoració es fa amb dos mesos de retard potser les cartes seguiran el mateix termini...

pd3: lamento la poca qualitat de les fotografies; les condicions (les de l'espai, la llum i les meves) no eren les òptimes...