Aquest cas ha sacsejat Unió Democràtica de Catalunya a Girona, obrint-la en canal als ulls de l’opinió pública amb un seguit de declaracions, contra declaracions, cartes publicades als mitjans, desmentiments...
Tota la discreció que requeria aquest afer tan delicat s’ha ensorrat en qüestió de dies i a aquestes alçades són tan els detalls, o presumptes detalls, que coneixem del cas que fins i tot tenim la sensació d'haver assitit al polèmic sopar!
Sexe i política, política i sexe, són dos conceptes que tot sovint prenen cos i forma: Clinton i Berlusconi, el primer per un reconegut error, el segon per una veritable carrera de fons, són dos dels molts els exemples que l’eròtica del poder ha fet més atractiu, seductor i sobretot seduïble un polític. I és que no està demostrat que la política ens faci ser més guapos, però sí, segur, ens fa ser més atractius, i paradoxalment més vulnerables.
L’eròtica del poder, del poder polític en aquest cas, pot resultar molt interessant d'entrada, però generalment és un problema de sortida!
Sense saber amb precisió què va passar i deixar de passar entre Jaume Torramadé i Minerva Amador, sense saber com acabarà tot aquest serial, el cert és que tan ell com ella, com les respectives famílies, estan passant aquests dies per un dels pitjors moments a nivell personal.
Sexe i política combinen molt bé a la ficció; de les millors combinacions, per mi, Lisístrata. Però són de molt mal combinar a la vida real.
A la vida real l’eròtica del poder no té res d'eròtic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada