 |
| Tapa d'una claveguera qualsevol... Foto: Roger Casero |
En la vida en general i particularment en política també hi ha qui ha de netejar allò que s'embruta; fins i tot hi ha qui ha de vetllar perquè allò brut sembli net o, com a mínim, baixi ràpidament claveguera avall perquè no es vegi!
Hi ha "cleaners" a la política la missió dels quals deu ser veure però no mirar, sentir però no escoltar, preguntar entre poc i gens o, en qualsevol cas, no més del necessari i sobretot, per sobre de tot, callar! I el silenci, ja ho sabem, té sempre un preu!
En desconec les interioritats i motius exactes, però aquests dies és notícia a Girona el cas d'un exassessor d'Unió Democràtica a la Diputació de Girona que, davant la seva no renovació ha "amenaçat" d'estirar la manta, de trencar el seu silenci i destapar les vergonyes d'un cas espinós!
Aquest és un cas relacionat també amb un altre cas espinós del mateix partit a la mateixa institució, però més enllà dels fet concrets s'evidencien com a mínim dues coses: (1) que a la política hi ha clavegueres i (2) que quan les destapem fan pudor!
Però quan les airegem, quan airegem les clavegueres la seva pudor no ofèn tan com els silencis, pagats o no, que les han mantingut tapades i segellades!
Ja n'hi ha prou de silenci, doncs?! El país està molt podrit. Silenci i vot captiu, aparença i simulació. Quin país! La vergonya dels que tenim sentit ètic i democràtic, és immensa, global. I dels pobles petits? Què en podem dir? Allà és molt pitjor perquè el pes de la cultura política clientelar (i caciquista) es molt potent; com les mesures de marginació social i pressions a qui gosa trencar amb la llei del silenci i alertar de les males pràctiques. Falta transparència. Només cal veure l'exemple del cas "Cafè amb llet". Pobra Catalunya... del poble més petit al Palau de la Música... escapçada i arruinada, desfeta. I després totes les culpes són de Madrid. Quin cinisme...
ResponElimina