Amb la igualtat es produeixen molts fenòmens, com el sostre de vidre de les dones, i un d'ells és una mena de miratge que ens fa percebre que ja hem assolit la plena igualtat! Res més lluny de la realitat!
Durant els quasi 12 anys que a casa n'hem pogut gaudir, fruit del naixement i criança de les nostres tres filles, ha estat la meva dona qui ha gaudit de totes les reduccions de jornada. Aquesta ha estat una qüestió poc discutida a casa, doncs el criteri econòmic sempre ha pesat més, doncs ella no només cobra més, sinó que les seves condicions laborals, fins i tot per la reducció de jornada, eren i són millors.
En altres paraules; de gaudir jo de la reducció de jornada hauríem tingut menys ingressos! Potser el nostre cas és un xic atípic, doncs és ella qui aporta la nòmina més alta dels dos a casa... afortunadament!
Però en canvi, en pro de la conciliació, sóc jo qui té un horari més flexible i faig teletreball. La seva feina, mestra de música en una escola pública de primària, no li permet ni flexibilitat ni treballar des de casa, però la meva, en una entitat social, sí que m'ho permet.
És cert que els homes som, en general, poc conciliadors, però no sempre les decisions en relació a la conciliació es prenen simplement per qüestió de gènere, sinó per qüestions econòmiques i de condicions laborals; i aquí sí, en les condicions laborals, malauradament la qüestió de gènere pesa moltíssim, essent encara un element de desigualtat.
La de la igualtat ha estat una lluita de les dones, però el camí l'hem de fer junts dones i homes. Uns i altres tenim encara molta feina a fer, molta desigualtat per combatre!
Els homes podríem començar per ser més conciliadors, que no és només tenir-ne la voluntat, sinó generar, en la mesura de les nostres possibilitats, responsabilitats i decisions, les condicions perquè aquesta voluntat pugui fer-se realitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada