La victòria moral

"Entro en un restaurant i la gent es posa a aplaudir". Amb aquest titular presentava en portada, el dijous de la setmana passada el diari El Punt Avui, l'entrevista a Xavier Trias, regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

No vaig llegir l'entrevista, en part per mandra, en part, ho reconec, per desinterès, però el titular descrivia prou gràficament una situació que em va fer pensar en allò de la victòria moral (de fet la seva va ser tant inapel·lable com inefectiva), a risc d'acabar esdevenint, els aplaudiments populars, en premi de consolació.

Està bé que Xavier Trias, com tants altres regidors i regidores que han vist frustrades les seves aspiracions a ser alcaldes o alcaldesses, rebi mostres de suport i escalf, fins i tot de reconeixement; aquests aplaudiments, no en dubto, ben segur ajuden a pair el disgust de l'imprevisible (?) ple de constitució i investidura, que com bé sabem va acabar amb Collboni d'alcalde i ell etzibant un sorprenent "que us bombin!"

Mentre aplaudeixen a Trias, xiulen (tot i que tampoc sempre i arreu) a l'alcalde Collboni; mentre Xavier Trias rep aplaudiments, Jaume Collboni va fent d'alcalde, potser amb l'esperança que els xiulets es vagin atenuant i que la seva projecció institucional d'alcalde vagi consolidant-se i creixent i, amb més o menys entusiasme, amb més o menys resignació, uns l'aniran acceptant, d'altres simplement s'hi aniran acostumant.

El titular interior de l'entrevista, diferent, també mereix un comentari, encara que sigui breu: "Cada dia em fan tornar més independentista." El titular abona la tesi que això de ser independentista no és com estar embarassada, que bé ho estàs, bé no ho estàs. D'independentista (s'interpreta pel titular) se'n pot ser molt, se'n pot ser poc, se'n pot ser una mica, se'n pot ser a estones o ser-ne per moments, i naturalment se'n pot no ser...

Xavier Trias, ara per ara possiblement més que ningú altre, és el millor exponent d'aquest tipus d'independentista, del que modula el seu grau d'adhesió i de discurs i, lluny de ser un defecte, per a mi és una virtut. Situant-se, en la campanya electoral, en aquesta frontera, en aquest espai d'aiguabarreig, ha pogut guanyar les eleccions, malgrat que no hagi pogut ser alcalde. Segurament l'han votat no independentistes que avui, com els independentistes, també l'aplaudeixen...