Quan era petit per Sant Joan es feien moltes fogueres; aquesta és la impressió que tinc, el record que s'ha fixat en la meva memòria. Passaves per carrers, passaves per barris, i era fàcil veure fogueres en construcció en descampats propers a les cases i pisos.
Sant Joan era sobretot una festa de carrer i en el meu, davant de casa, també s'hi muntava una foguera. Dies abans es començaven a apilar fustes de tota mena i a poc a poc la pila s'anava fent gran; podia veure-ho des del balcó de casa, veure-ho i vigilar, no fos cas que algú volgués cremar-la abans d'hora.
La nit de Sant Joan, al voltant de la foguera, la coca i els petards corrien a parts iguals, procurant menjar amb moderació la coca i encendre i tirar amb precaució els petards. Les fogueres feien comunitat, ja que la gent, grans i petits, ens hi trobàvem al voltant.
Ara, per raons òbvies, se'n fan menys, de fogueres, i potser les festes són més privades i cadascú encén i tira els petards davant el seu tros de carrer i menja la coca dins de casa; de revetlles de carrers i de barris se'n segueixen fent, a tomb de festes majors o populars, o simplement trobades veïnals, però la meva impressió (o si més no la meva experiència) és que perdent fogueres també hem perdut un cert sentit de comunitat.
Potser ara la revetlla de Sant Joan és més segura, tot i l'evident risc d'accidents, com el tràgic d'enguany que s'ha llevat una vida, i d'incendis agreujats per la sequera. Els temps canvien, les normatives també, i amb el temps i les normatives, els nostres hàbits i tradicions...
Entre la dolçor dels records de les revetles de la meva infantesa i joventut també hi ha el record de més d'un ensurt, de trapelleries inconfessables (gamberrades, diguem'ho clar) i de l'accident d'un amic que una nit de Sant Joan va acabar a l'hospital després que un coet que havia d'enlairar-se, entenc que manipular per mans maldestres, li va acabar explotant al cos...
Sant Joan sense foguera potser és menys Sant Joan, però encara ens queden els petards, amb regulació i ordenança o sense, la coca (per mi millor sempre amb fruita confitada i crema), i les trobades familiars, veïnals o amicals...
Amb foc o sense, seguirem celebrant Sant Joan i la seva revetlla!
-----------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada