L'altre dia parlava amb un veí del barri. No entenia perquè no podia ser alcaldessa la candidata més votada. De què serveix el meu vot?, em preguntava...
De poc va servir que li expliqués que en realitat qui tria l'alcalde o alcaldessa és el ple municipal, els i les regidores, i que si no hi ha una majoria d'una llista, pot ser-ho qualsevol altre candidat o candidata sempre que pugui formar una majoria.
Em sembla que vaig ser poc convincent, ell seguia insistint: de què serveix el meu vot?
Entenc aquesta reacció, però en el nostre sistema democràtic no governa necessàriament qui té més vots, ni tan sols més regidors en el cas de les eleccions municipals, governa qui té, o pot tenir a través de pactes, la majoria de regidors del ple.
Que més de quaranta anys després de les primeres eleccions municipals demòcratiques encara no hàgim assumit aquest principi democràtic bàsic (governa qui té majoria, no necessàriament qui té més vots) em sembla preocupant.
I més preocupant és que persones amb una àmplia i dilatada experiència política, persones que han estat càrrecs electes, contribueixin a la confusió i, segons els interessi, perverteixin aquest criteri democràtic (governa qui té majoria, no necessàriament qui té més vots) fent-lo semblar o passar per il·legítim.
Trist que des de la mateixa política no es faci pedagogia, que en nom del legítim interès es vulgui fer passar bou per bèstia grossa.
Si volem que governi qui tingui més vots canviem la llei electoral i fem segones voltes quan no hi hagi una majoria. Fins aleshores, potser seria millor evitar embolicar la troca, evitar confondre la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada