Tres mil dos-cents dinou hectòmetres cúbics, aquest és el volum total d'aigua del pantà de Kajovka, la presa del qual ha estat destruïda aquesta setmana, sembla que mans dels russos, un atac amb greus conseqüències humanitàries, mediambientals, econòmiques...
Les imatges de la presa destruïda i sobrepassada per l'aigua són impressionants, i les de les poblacions i terres agrícoles inundades tan sols el preludi d'un desastre humanitari que intensifica encara més el patiment de la població afectada per la guerra d'Ucraïna.
Es calcula que ja són més de 600 km² inundats sota l'aigua, amb poblacions senceres inundades identificables només per les teulades que sobresurten per sobre la superfície de l'aigua. Es parla de més de 80 municipis i milers i milers de persones afectades i es tem per com pot afectar a la central nuclear de Zaporiyia. L'aigua com a arma de guerra, com a arma de destrucció massiva...
Per fer-nos a la idea de la magnitud de la tragèdia, al telenotícies deien que la capacitat del pantà de Kajovka equival a fins a nou vegades la totalitat dels pantans de Catalunya, entenc que no la d'ara sinó a màxima capacitat...
Veient les imatges de l'aigua inundant poblacions no he pogut evitar pensar en el llibre "Susqueda" de Miquel Fañanàs, en el que relata què passaria si es trenqués la presa de Susqueda. Fañanàs, ben documentat, al seu relat inunda Girona ben bé fins a les escales de la Catedral; si fins ara us l'havíeu llegit amb certa incredulitat, veient les imatges de la presa desbordada i l'aigua inundant poblacions senceres, la història guanya versemblança, naturalment no en època de sequera com l'actual.
El desastre és humanitari i ecològic, un desastre més dels molts que genera aquesta estúpida guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada