El naixement, una circumstància teòricament aleatòria, ens diferencia i aquesta diferència moltes vegades es tradueix en desigualtats, en enormes desigualtats. No és el mateix néixer en un país pobre que en un de ric, en una família pobra que en una de rica...
Per bé que no el determina, el naixement en tant que punt d'inici marca la nostra vida i a vegades fins i tot la nostra mort. El naixement ens diferencia, la mort ens iguala.
La mort ens iguala a tothom en la mesura que, més tard o més d'hora ens arriba a tothom. És clar que la mort, en moltes ocasions, ve determinada per la vida que tenim: l'esperança de vida, la qualitat de vida...
Dies enrere la mar se'n va endur moltes, de vides, la majoria navegant a la deriva víctimes de la pobresa i la desesperació, la minoria fent implosió a les profunditats víctimes d'una aventura exclusiva pagada a preu d'or.
Aquesta tràgica coincidència va evidenciar, novament i trista, que no totes les vides valen el mateix, ja que si fos així els recursos esmerçats per salvar els centenars de persones pobres que navegaven a la deriva haurien d'haver estat molts més que els esmerçats per salvar els pocs tripulants del submarí per visitar les restes el Titànic.
La pobresa mata i paradoxalment, a la seva manera, la riquesa, amb les seves activitats tan exclusives i excèntriques com a vegades arriscades, també. Bé, no sé si és la riquesa o l'estupidesa que a vegades hi és inherent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada