La política, com la realitat, és molt tossuda i en més d'un municipi els partits independentistes, que pugnen entre ells com pugnen amb els que no ho són, acaben pactant alcaldies i governs amb el PSC; és possible que alguns ho facin amb més convenciment i d'altres amb més resignació, però la realitat és que en molts municipis el PSC forma part de l'equació per a la governança per a candidatures independentistes.
Segurament entre els pactes hi ha el de la discrepància per a quan el municipi s'hagi de pronunciar, si s'escau, sobre qüestions nacionals en què les posicions siguin clarament discordants. Per a les qüestions internes, en clau municipal, principi d'acord total fins que es demostri el contrari.
Els pactes de partits independentistes amb el PSC són la prova del nou que el moviment independentista tampoc genera a hores d'ara fortes aliances en l'àmbit local (tampoc en l'àmbit nacional, és prou evident) i que el PSC, en la seva àmplia representació territorial, tampoc és el "papus".
Al final en l'àmbit municipal s'imposa la lògica i la dinàmica local per sobre els interessos dels partits a escala nacional, per sobre de les grans proclames, per sobre fins i tot de les sigles, que si hi ha entesa programàtica i sintonia personal, el pacte és més factible i la mostra és prou diversa i àmplia.
No tinc dades, però la impressió és que en aquestes eleccions municipals el PSC ha recuperat força en clau municipal i tindrà més càrrecs electes governant, no sé si també més alcaldies. I no sembla que el PSC tingui massa problemes per pactar amb partits independentistes, no sembla que hagi de fer gaires giragonses argumentals, no sembla que per aquests pactes la seva consistència política trontolli, ans al contrari.
El PSC ha forjat la seva força, tradicionalment, des del municipalisme, el seu gran bastió, i en aquestes eleccions ha recuperat terreny. Ja seria curiós (paradoxal, graciós) que precisament els partits independentistes (i les seves dificultats manifestes per pactar) abonin i enriqueixin aquest terreny.
La realitat és molt tossuda i la (realitat) política molt sovint supera, més que la ficció, els apriorismes previsibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada