dimecres, 7 de juny del 2023

Els pactes municipals, en clau local


Si en la política tot fos previsible segurament no seria tan divertida. Bé, no sé si divertida és la paraula; podríem dir entretinguda, fins i tot sorprenent.

És cert que a vegades és tediosa, desesperant, fins i tot contradictòria, però la municipal no deixa de sorprendre'ns i aquests dies amb els primers anuncis (o previsions) de pactes en tenim alguns exemples.

Després de l'anunci del pacte entre el PSC, Gent del Poble i Junts per descavalcar l'alcalde en funcions d'ERC, la llista més votada, a Roses s'albira un pacte a Sarrià de Ter entre el PAS (candidatura vinculada a la CUP) i el PSC per a fer el mateix amb l'alcalde en funcions d'ERC, tot i que en aquest cas no ha estat la llista més votada.

Tres quarts del mateix pot passar a la Bisbal d'Empordà amb un possible acord entre el PSC, Junts i Tots per la Bisbal, que deixaria sense l'alcaldia a ERC, la llista més votada. Aquests dies serà un degoteig de pactes que més enllà del municipi potser sorprendran, però que municipi endins s'entenen millor, tot i que no completament, qui en surt perjudicat segur que hi troba contradiccions.

Tots aquests pactes tenen en comú que pesen més les dinàmiques locals en les qüestions polítiques i programàtiques per sobre dels (suposats) interessos dels partits en l'àmbit nacional; també pesen més les qüestions d'afinitat personal. És clar que a vegades hi ha pactes que els carrega el diable, tot i que d'això no se'n sigui conscient fins al cap de quatre anys. Badalona i Figueres en són un bon exemple: la llista més votada i arraconada fa quatre anys enguany s'ha apoderat de la majoria...

Entenc la pressió que alguns grups d'interès i organitzacions puguin fer per condicionar (bé, en realitat vetar) segons quins pactes, però al final la majoria de pactes se centren més en les dinàmiques locals i aquí les sigles, sense diluir-se, solen anar per darrere de les propostes i les persones.

Així és com espero que es construeixi el pacte que acabi definint l'alcaldia, primer, i el govern de Girona. L'aritmètica no ho posa fàcil, tampoc la proximitat de les eleccions generals, però confio que el pacte final resultant tindrà, també i sobretot, més elements en clau local en l'àmbit programàtic que no l'element simple previsible (i cada vegada menys vinculant, ja ho estem veient al govern de la Generalitat) en clau nacional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada