Mesos enrere vaig visitar una fàbrica de fils. Em sembla que encara no n'havia visitat mai cap, de filatura... Bé sí, fa uns anys una de la comarca de la Selva, una de fil sintètic, però en aquella visita només vaig trepitjar les oficines.
A la de fa uns mesos, ubicada a la Garrotxa, oficines a banda sobretot vaig trepitjar la fàbrica, allà on es fa la màgia! Reconec que els processos industrials em fascinen, tot i que també m'inquieten. Em fascinen per com transformen les coses, com un element s'endinsa en una màquina i en surt un de diferent; m'inquieta perquè, per més que me'ls expliquin, no sempre acabo entenent els processos que transformen un o diversos elements en un producte.
En aquella visita em va fascinar comprovar, amb els meus propis ulls, com de piles i piles de roba, de retalls de roba que s'esfileguen en surten fils de colors, de colors determinats. Per a produir una bobina d'un color determinat no fan servir cap tint sinó la combinació de diferents fils esfilegassats de retalls de roba; un programa informàtic determina la quantitat de cada color per ajustar-se al color requerit. Durant la visita vaig veure molts fils, i cap agulla! El que us deia, als meus ulls, màgia!
El cotó que utilitza l'empresa és reciclat, de peces de roba que es reaprofita, i el fil que en surt serveix per a fabricar estores i molts altres productes. Amb la roba també hem hagut d'aprendre a ser responsables, a allargar-ne l'ús donant-la o regalant-la o, en el cas que ja no sigui aprofitable, a reciclar-ne els components.
Una altra cosa és, com amb el menjar, anar-nos conscienciant amb la producció i el consum km zero; em sembla que cap de les peces de vestir que porto avui ha estat feta a casa nostra, ni tan sols a Europa; com amb el menjar, no és només una qüestió de disponibilitat, també ho és de preu.
No sé si seria prou consol saber que, com a mínim el fil per a confeccionar les peces que porto, s'ha fet aquí...
--------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada