Ho he calculat i, si no m'he descomptat, a partir del 25 de setembre podem començar a posar a caldo els nous governs municipals, després d'esgotar, just aquest dia, els cent dies de gràcia.
Això dels cent dies de gràcia té un origen incert; per bé que hi ha qui ho atribueix a Napoleó, són moltes més les referències que es troben associades al president nord-americà Franklin D. Roosevelt, quan va demanar a la premsa una mena de treva de cent dies per a prendre les mesures necessàries per refer-se de la crisi provocada pel crac del 1929...
Els cent dies de gràcia, doncs, s'han convertit en un període de temps simbòlic de treva a partir del qual, passats els cent dies, podem mesurar el rendiment d'un nou govern, entenent que durant aquest període se suposa que el nou govern ja haurà pogut començar a implementar les seves polítiques, deixant enrere les heretades per inèrcia de l'anterior govern.
Naturalment, més enllà del benefici del dubte, del temps a assimilar la nova responsabilitat i d'imprimir estil, política i caràcter propis, els cent dies de gràcia no són un xec en blanc, no eximeixen de crítica al govern si, per raons prou evidents i òbvies, se la mereix.
És clar que hi ha qui té pressa i els cent dies se li fan massa llargs i no es pot mossegar la llengua i començar a disparar, a vegades volent matar mosques a canonades, contra qualsevol gest, intenció o fins i tot aparença del nou govern. Al capdavall, els cent dies fan més o menys gràcia en funció de la proximitat i empatia personals i polítiques de cadascú vers el govern de torn i els partits que, si s'escau, el configuren.
També és cert que la proximitat de les eleccions generals, just després de les municipals, poden interferir i desdibuixar aquests cent dies de gràcia, tot i que aleshores vestim la crítica (merescuda o no) amb la precampanya electoral.
Cent dies de gràcia... els hi doneu al govern del vostre municipi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada