divendres, 24 de gener de 2020

El refrany de la setmana, sobre el riu


El curs del riu marca, aquests dies, el de moltes vides! Algunes, malauradament, de forma literal...

Bé, no només d'un riu, sinó de tots els rius, rieres i torrents que aquests dies baixen amb cabals plens i violents trencant ponts, inundant arrossars i carrers, i entrant sense permís, car no el necessiten, en cases, locals, comerços, restaurants...

En dies com aquests és impossible domar el riu, que desbocat com un cavall salta preses i sobreïx de totes les canalitzacions que, generalment, respecta sense alçar la veu. Quan baixa amb força no hi ha qui aturi el riu, tan sols el mar quan l'engoleix, o ni això!

I en aquestes riuades no és el vi, precisament, el que s'ha esguerrat ("Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat"), sinó l'arròs, que no arribarà ni a covat!

La cultura popular ens adverteix amb prou saviesa, per bé que nosaltres seguim desafiant la natura fins que aquesta es revela; i no ha estat el setembre que se n'ha endut ponts (el setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts) sinó el gener, i si el mes novè les va eixugar, el primer ha sadollat tant les fonts, fins a negar-les... Negar fonts i fins potser peixos, que amb aital torrentada rarament hauran fet xalada... ("a riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada.")

I ponts rai, que pitjor és quan l'aigua entra a casa sense trucar: "a la vora de cap riu, no t'hi facis mai el niu". I hi ha qui fins i tot el prolonga, per si amb la versió resumida no en tenim prou: "vora riu no faces niu, ni hivern ni estiu; vindrà una riuà i se te l'emportarà."

Cap comentari:

Publica un comentari