El curs del riu marca, aquests dies, el de moltes vides! Algunes, malauradament, de forma literal...
Bé, no només d'un riu, sinó de tots els rius, rieres i torrents que aquests dies baixen amb cabals plens i violents trencant ponts, inundant arrossars i carrers, i entrant sense permís, car no el necessiten, en cases, locals, comerços, restaurants...
En dies com aquests és impossible domar el riu, que desbocat com un cavall salta preses i sobreïx de totes les canalitzacions que, generalment, respecta sense alçar la veu. Quan baixa amb força no hi ha qui aturi el riu, tan sols el mar quan l'engoleix, o ni això!
I en aquestes riuades no és el vi, precisament, el que s'ha esguerrat ("Sant Vicenç mullat, tot el vi esguerrat"), sinó l'arròs, que no arribarà ni a covat!
La cultura popular ens adverteix amb prou saviesa, per bé que nosaltres seguim desafiant la natura fins que aquesta es revela; i no ha estat el setembre que se n'ha endut ponts (el setembre, s'enduu els ponts o eixuga les fonts) sinó el gener, i si el mes novè les va eixugar, el primer ha sadollat tant les fonts, fins a negar-les... Negar fonts i fins potser peixos, que amb aital torrentada rarament hauran fet xalada... ("a riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada.")
I ponts rai, que pitjor és quan l'aigua entra a casa sense trucar: "a la vora de cap riu, no t'hi facis mai el niu". I hi ha qui fins i tot el prolonga, per si amb la versió resumida no en tenim prou: "vora riu no faces niu, ni hivern ni estiu; vindrà una riuà i se te l'emportarà."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada