L'ull del Pont. Revistes locals: moltes i ben vives

Trobada de revistes locals a Cerlà. Fotografia: Joan Carles Codolà (ACPC).

Imaginem-nos per un moment que Televisió Espanyola recuperés el mític (i enyorat?) concurs de televisió «Un, dos, tres... responda otra vez». Hi veiem una parella de concursants que, responen a la pregunta de la presentadora, una Mayra Gómez Kemp actual: "Per cent euros per resposta encertada, digueu-me noms de revistes locals!" I la parella, alternant-se el torn, comença a disparar mentre sona aquella música tan característica: Parlem de Sarrià... Som del Pont... La Farga... La Llera del Ter... La Nimfa... Cinniana... El Sotrac... Roca de Migdia... Grana... I la música de fons puja, i els noms continuen sortint, un rere l’altre, fins que el temps s'acaba abans no s'exhaureixi la llista.

Aquest no és un simple exercici de nostàlgia televisiva, és una imatge que em serveix per il·lustrar quelcom que em sorprèn i m'alegra alhora, i a parts iguals: les revistes locals que es publiquen ben a prop nostre, al Gironès, a l'Alt Empordà, al Pla de l'Estany, a les comarques veïnes, arreu del país, no es compten amb els dits d'una mà, ni de dues; són moltes, i estan ben vives.

Ho he comprovat, a manera de mostra, de primera mà en dues trobades de revistes locals en les quals he tingut el privilegi de participar, aquests darrers mesos, com a coordinador de la revista Som del Pont, de l'Associació Veïnal del Pont Major de Girona. I en les dues ocasions he parlart sobretot de la revista Som del Pont, i també, naturalment, d’aquesta revista, Parlem de Sarrià, una capçalera de referència, sens dubte, per trajectòria i continguts, de les revistes locals.

De sota una alzina a Celrà, a la plaça del Barco de Santa Eugènia de Ter

L'onze d'abril passat, l'Associació La Miniua va convocar una trobada de revistes locals a la Torre Desvern de Celrà, en el marc del trentè aniversari de La Llera del Ter. El títol de la jornada ja contenia tota una declaració d'intencions: Més present que passat. Hi vam participar les revistes Cinniana de Cervià de Ter, El Sotrac de l'Alt Empordà, Roca de Migdia de Mieres, Grana de Viladesens, Som del Pont i, naturalment, l'amfitriona, La Llera del Ter. Una notable representació de la revista Parlem de Sarrià era present, també, entre el públic.

El que va fer de la trobada quelcom més que una simpàtica posada en comú és que la  majoria de les revistes que vam participar a la taula rodona som publicacions joves, nascudes els darrers anys. No érem, per tant, un grup de nostàlgics i resistents defensant un format en retirada: érem persones que havíem decidit, fa relativament poc i molt conscientment, que valia la pena treure i publicar una revista en paper.

El periodista Jordi Grau, vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya i president de la demarcació de Girona, va formular amb precisió allò que totes les persones assegudes sota aquella alzina compartíem: les revistes locals tenim més futur que no pas passat. Perquè allò que fem no entra en competència amb la immediatesa dels grans mitjans ni amb el soroll de les xarxes socials. Ocupem un espai que cap algoritme no pot omplir: la crònica quotidiana del poble i del barri, el relat arrelat al territori, la memòria col·lectiva que ningú no recollirà si nosaltres no ho fem.

Al cap de pocs mesos, el dissabte 23 de maig, una nova cita ens va aplegar. La Nimfa, la revista de Santa Eugènia de Ter, celebrava la publicació del seu desè número i ens va convidar a la plaça del Barco per compartir-ho. Amb La Llera del Ter, La Farga i Som del Pont vam acompanyar l'acte de presentació en un matí ple d'activitats i bon ambient. Dues trobades, doncs, en menys de dos mesos. Dos recordatoris que formem part d'una comunitat de publicacions que, potser sense saber-ho del tot, fa anys que tira endavant la mateixa feina des de racons molt diversos del país.

Que les revistes locals generen interès i mereixen atenció ho acredita, també, el fet que la Revista de Girona estigui preparant un dossier específic sobre el tema. No és cap casualitat: quan una publicació de referència com aquesta posa el focus en les revistes de barri i de poble, és perquè alguna cosa important s'hi cou. I el que s'hi cou, crec, és el reconeixement que la informació de proximitat, impresa, editada amb cura i a l’abast de la nostra comunitat, continua tenint un valor que el món digital, amb tota la seva potència, no ha aconseguit substituir.

Parlem de Sarrià, a les portes del número 125

Parlem de Sarrià, que va néixer ara fa més de trenta-dos anys, s'aproxima a un número ben rodó: el 125è. No és un detall menor. En un món on les publicacions neixen i moren a un ritme vertiginós, arribar al número 125 és una prova de solidesa, de compromís i perseverança, de continuïtat i, sobretot, de comunitat: de lectors i lectores que esperen cada número, de persones col·laboradores que hi posen temps i coneixement, d'anunciants que confien en el projecte, de persones que sostenen aquests projectes editorials contra les adversitats, que també hi són.

Hi ha revistes que es compten per dècades i d'altres que tot just arrenquen. Algunes en paper, d'altres en digital, moltes en totes dues versions. N’hi ha de mensuals, de trimestrals, de semestrals o de periodicitat irregular. Però totes comparteixen un tret essencial: algú ha decidit, voluntàriament i sovint de manera altruista, que val la pena explicar el que passa al costat de casa nostra des de casa nostra mateix, des de la nostra comunitat. Que hi ha persones, fets, llocs i memòries que mereixen ser escrits, impresos i guardats. Perquè aquestes revistes en paper tenen més probabilitats de permanència, de sobreviure’ns, que qualsevol arxiu penjat en un núvol incert, a mercè de segons quins algorismes.

Aquella parella del  programa «Un, dos, tres... responda otra vez», durant el temps que heu dedicat a llegir aquest article, ha seguit dient noms de revistes loca,s una rere l’altre: Alberes, Gavarres, Les Garrotxes, Llumiguia, L'Aquae, La Pilastra, Es Pedrís Llarg, El Celrè, Quaderns de la Selva... Revistes locals? Moltes i ben vives!

Article publicat al número 124 de la revista Parlem de Sarrià.