"Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió...” L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster

Si no hem de ser esclaus de les nostres paraules, perquè ho hauríem de ser de les nostres opinions?

Massa vegades exalcem qui les manté intactes i impol·lutes en contraposició de qui les canvia, ni que sigui afegint-hi un matís, titllant-lo com a mínim de traïdor, tot i que si no les canviés possiblement es trairia a sí mateix.

Canviar d'opinió a vegades és signe de maduresa, com quan els adults, esgotats de discutir amb adolescents, matem la conversa sentenciant "ja vindràs a mi quan siguis més gran", tot i que llavors es fan grans i allà segueixen, amb tota raó, amb les seves opinions intactes.

El risc de canviar d'opinió és que molt probablement sempre hi haurà algú que es molestarà amb el canvi i, com ens va advertir Joan Fuster amb un dels seus amorfismes, ens ho farà pagar:

"Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics."

Al capdavall del que es tracta, parafrasejant Groucho Marx, de dir-nos "aquests són els meus principis, però si no li agraden m'agraden, en tinc uns altres".

La frase cèlebre de la setmana, sobre el matrimoni

Photo on Foter.com

Vint-i-un anys! Just avui fa vint-i-un anys que em vaig casar. El 26 de juliol de 1998 el recordo com un dels millors dies de la meva vida! Va ser un dia emocionalment molt intens, amb molts somriures i llàgrimes, llàgrimes d'emoció!

Vint-i-un anys després el meu matrimoni gaudeix de bona salut i, tot i que no sempre ha estat un camí de roses, fins ara hem superat totes les turbolències...

El matrimoni com a institució segueix tenint encara un pes important en la nostra societat, potser més com a vincle jurídic i administratiu que (i també) com a vincle amorós, i sobretot com a símbol de l'amor etern.

I si bé avui hi ha menys matrimonis que fa quinze anys, moltes parelles segueixen casant-se, tot i que més pel civil que per l'església, i moltes vegades més com un acte purament administratiu, més que com l'oportunitat de fer un gran convit!

Sigui com sigui el casament, civil o religiós, és evident que, com va dir Groucho Marx, "el matrimoni és la principal causa de divorci", pel que, mentre hi hagi matrimonis hi haurà divorcis, tal i com mostren les estadístiques!

Si fem cas de la cèlebre frase del Marx còmic, el matrimoni reeixit és aquell capaç d'esquivar el divorci, i sens dubte el millor antídot és l'amor!

I així estic avui, vint-i-un anys després, obstinat per desmentir la màxima de Marx en relació al matrimoni, celebrant l'efemèride amb voluntat de longevitat!

La frase cèlebre de la setmana, sobre la política...

Immersos encara en les càbales i negociacions per a dirimir i tancar (?) el que les eleccions han deixat obert, a nivell estatal, autonòmic i municipal, la política mostra, més que les seves arts de seducció, la seva capacitat més tàctica i partidista afegint, cada dia que passa, més dosis d'incerteses, engreixant els interrogants que, semblava, aquests dies hauríem d'anar resolent.

D'aquí poc més d'una setmana començarem a sortir de dubtes amb la constitució dels ajuntaments, i qui sap si per aquesta imperiosa necessitat cauran en cascada la resta d'incerteses i, abans que quasi tothom marxi de vacances, tindrem resoltes les principals incògnites.

Fins aleshores, de moment les i els polítics fan bona la definició que Groucho Marx va fer de la política, com "l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats".

Espero que aquesta cèlebre frase no inspiri les negociacions d'aquests dies pels futurs governs, si més no per la part que ens toca!