Els mateixos escrúpols (els pocs o els molts) que la FIFA va tenir per designar l'Argentina de Videla, l'Espanya de Franco o la Rússia de Putin seu dels Mundials de 1978, 1982 i 2018 respectivament els ha tingut ara per designar Qatar.
Ser una plena democràcia mínimament homologable no és un requisit imprescindible per organitzar un Mundial, tampoc uns Jocs Olímpics, i el sorprenent és que a aquestes alçades això encara ens sorprengui.
La FIFA naturalment té els seus interessos i les seves prioritats, també els seus valors i no sempre coincideixen amb els nostres. De fet rarament...
Ens pot unir la passió pel futbol, certament, però mentre per a la majoria de nosaltres el futbol és un entreteniment per la FIFA, i tantes altres empreses, és el mitjà per a fer negocis i els que es puguin fer amb Qatar són especialment suculents.
Qatar, com altres països de l'Orient Mitjà, no s'han apropat al futbol per tradició esportiva sinó per l'oportunitat de negoci que aquest esport ofereix, com ofereix també la Formula 1: grans inversions per obtenir encara més grans beneficis.
Ho hem vist al Barça, que ha estat patrocinat per Qatar, i ho veiem en tants altres clubs europeus, reviscolats amb capital provinent d'estats de l'Orient Mitjà, els anomenats "clubs estat".
Aquests dies a Qatar es disputen uns altres partits, els que es juguen en despatxos i salons privats de restaurants, els que mouen els diners que no veurem mai, els que paguen, tot i que no tapen, les vergonyes i contradiccions que, dia sí, dia també, veiem dins i fora dels camps.
Mentre el poble ens entretenim amb la pilota els que mouen els fils es segueixen enriquint; i tot i així, seguirem (seguiré) mirant partits, perquè al final els que es juguen amb pilota són els que ens enganxen, els imprevisibles, els que poden acabar amb tota una Argentina derrotada per Aràbia Saudita, els que ens poden mantenir viva l'esperança (qui sap si també l'engany) que malgrat tot podem aspirar a guanyar algun partit, que la vida a vegades és tan imprevisible com el futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada