El meu balanç de Fires

Diumenge al vespre els tradicionals focs artificials van tancar les Fires de Girona d'enguany; vaig veure'ls des d'un solar que fa funcions d'aparcament just sobre el camp de futbol de Fontajau; s'hi estaven entrenant i hauria preferit que els focus del camp estiguessin apagats, però tot i així vaig poder gaudir dels focs, que durant un quart d'hora van il·luminar el cel de Girona amb palmeres i tirabuixons...

Tot indica que el balanç de les Fires serà molt positiu a nivell de participació i de calaix; aquests dies en coneixerem més detalls però la recuperació d'unes Fires sense restriccions i el (preocupant) bon temps han contribuït que les Fires de Sant Narcís recuperin el seu vigor, i que Girona fos de nou "estrident de riures i fanals".

Les meves Fires no han estat tan estridents; la impressió és que cada vegada sóc més selectiu, potser també més mandrós. Si anys enrere, força anys enrere, les barraques eren el meu hàbitat natural, aquest any amb prou feines hi he fet un toc i un entrepà, per cert boníssim de pinxo amb ceba i pebrot verd; he trepitjat les barraques però no hi he vist, ni escoltat, cap concert.

També he trepitjat les atraccions que es segueixen parant entre els plàtans de la Devesa i diria que enguany han estat les primeres, des que tinc consciència i records, que no me n'he enfilat a cap!

Castanyes i garapinyades sí que formen part de l'inventari de les meves Fires i a casa encara en rosego, també viure l'emoció del pilar de quatre que va enfilar les escales de la Catedral, l'acte de lliurament del Premi Casero (cita ineludible) i algun altre acte al voltant de la proposta de poesia vinculada al premi, o la clàssica passejada entre les diverses fires que el dia de Tots Sants omplen els carrers del barri vell de Girona.

Caldria afegir-hi el concert de bandes, un nombrós dinar familiar i no gaire res més... El meu balanç de les Fires d'enguany és més aviat escàs! Ni tan sols he anat al Certamen, que durant uns anys també va ser el meu hàbitat natural i laboral de Fires...

És greu doctor? Suposo que no, suposo que simplement em faig gran o encara pitjor, carca! Bé, aquest dijous confio que The Cure em despertin de la meva letargia!