Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elon musk. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris elon musk. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 d’abril del 2025

Aïllar la X, la X d’Elon Musk


Una vegada resolta la incògnita de qui hi ha rere la X, una vegada desemmascarat el personatge, l’egòlatra i inquietant a parts iguals Elon Musk, moltes persones, empreses i organitzacions han optat per abandonar la seva xarxa i, a la seva manera, aïllar-la, tot i que avui, val a dir, està menys aïllada que mai; menys aïllada, especialment, del poder polític i, per descomptat, de l’econòmic.

Les matemàtiques mai han estat el meu fort, però si m’ho expliquen prou bé puc arribar a entendre que, en l’àmbit matemàtic, aïllar la X significa desxifrar el valor desconegut d’una equació, terme matemàtic que el diccionari defineix com la «igualtat entre dues expressions matemàtiques que contenen alguna variable»; és a dir, separar la incògnita, la X, per donar-li sentit en el conjunt de què forma part.

Des que Elon Musk va comprar Twitter i va transformar aquesta xarxa social en X, qui més qui menys n’intenta desxifrar el valor desconegut, és a dir, el que representa realment X, una vegada hem descobert que, tot i que s’hi assembla i com ja vaig explicar en el darrer article, X no és Twitter.

Quan Elon Musk va adquirir Twitter, ho va fer amb la promesa de garantir la llibertat d’expressió, un concepte que en mans de la dreta i, sobretot, de l’extrema dreta s’ha transfigurat de mala manera; la llibertat d’expressió ha pres una altra dimensió semàntica i conceptual, diferent de la que tenia el segle passat i que, tant en el cas de X com d’altres xarxes socials, serveix de paraigua per desplegar una progressiva i massiva desregulació dels continguts que s’hi publiquen.

És així com, amb la supressió dels mecanismes de verificació i la reinstauració de comptes expulsats per discursos d'odi o desinformació, com per exemple el mateix compte de Donald Trump, X ha esdevingut un terreny fèrtil per a les notícies falses, cosa que Twitter, al seu dia, havia combatut expulsant-ne el mateix Trump. La situació s’ha anat intensificant (agreujant si voleu), fins al punt que en l'actualitat X s’ha convertit en el paradigma de canal d’informació i difusió de la propaganda política i la manipulació massiva, basada en mitges veritats i falsedats senceres.

Al principi Elon Musk semblava aplicar a X una gestió erràtica, però és evident que amb el pas del temps ha fet de X un espai més fosc i sinistre; davant aquest escenari, i ja sense la simpàtica imatge de l’ocell blau piulador, la manca de verificació de continguts i l’augment descontrolat de la desinformació estan provocant un èxode de, que no volen formar, part ni ser còmplices, d’aquest ecosistema tòxic i desregulat, i que han anat migrant cap a alternatives més segures com Mastodon, Threads o BlueSky, on el control sobre la desinformació i la verificació de continguts és més estricte.

Accentua encara més aquesta incomoditat de formar part de X el nou paper del seu propietari, Elon Musk, a l’administració Trump, convertint-se en una figura política clau, en un aliat, gens discret, del poderós president, com vam veure durant la precampanya i campanya electoral, com veiem en les primeres passes de l’administració Trump.

Aquest degoteig de baixes de persones, empreses i organitzacions de X, però, no sé si és prou contundent per aïllar X de l’equació del món informatiu i tecnològic, per més que pugui tenir pèrdues en ingressos per publicitat o fins i tot una crisi reputacional. No sé fins a quin punt aquestes desercions li fan mal econòmicament, i tampoc sembli importar-li massa a Elon Musk que X esdevingui un reducte cada cop més extremista.

Tot i això, és evident que aïllar (la) X ja no és només una qüestió algebraica, també està esdevenint una qüestió política i social, tot i que de moment, d’impacte relatiu.

Em sembla que, per més que persones, empreses i organitzacions decideixin aïllar X, deixant-la com una incògnita prescindible en l’equació on la veritat i la responsabilitat informativa han de ser la prioritat, Elon Musk (també Donald Trump) sembla moure’s cada vegada millor en un entorn social, econòmic i polític on regna la desinformació i el caos. Amb aquest escenari, és evident, ell és el darrer interessat en desxifrar (la) X, en resoldre qualsevol mena d’equació.

Article publicat al número 120 de la revista Parlem de Sarrià.

dilluns, 24 de febrer del 2025

Governants amb motoserres a les mans


"Que boig el món", podríem cantar, com els Lax'n'Busto, però per més que ho repetíssim ens seguiríem enganyant: no és el món que està boig, som nosaltres. Som nosaltres qui hem lliurat el poder i les administracions a governants egòlatres, xenòfobs, masclistes i fins i tot histriònics. Ara tenen el comandament a les seves mans, i amb aquestes mateixes mans branden motoserres com a emblema de les retallades de drets que ja estan executant.

En diuen contenció econòmica o reajustament pressupostari, però en realitat parlem de pèrdues de drets fonamentals, aquells pels quals les administracions haurien de vetllar i que ara, paradoxalment, es dediquen a erosionar. L'excusa de l'austeritat és el cavall de Troia amb el qual s'infiltren les polítiques de desmantellament social.

El paral·lelisme entre l'auge de l'extrema dreta que vivim avui i l'ascens del nacionalsocialisme als anys trenta del segle passat fa feredat. La història ens hauria d'haver ensenyat alguna cosa, però sembla que les lliçons s'obliden massa ràpidament; de fet, la història ens ensenya que, malauradament, a vegades la mateixa història es repeteix. La qüestió és si, democràticament, les institucions internacionals tenen prou capacitat per frenar aquest embat abans que l'extrema dreta es perpetuï a còpia de constrènyer les lleis i fer-se-les a mida, com al seu dia va fer Putin a Rússia. Un tercer mandat de Trump per perpetrar el seu particular Tercer Reich?

Passa ara als Estats Units, on la temptació de Donald Trump d'optar a un tercer mandat (quelcom que la legislació estatunidenca no permet) ha passat de ser un somni humit del magnat maligne a convertir-se en un globus sonda amb serioses intencions de materialitzar-se. Això posa a prova la resistència democràtica de les institucions i de la mateixa societat nord-americana.

La democràcia no és un dret adquirit de manera perpètua; és una conquesta constant. Si abaixem la guàrdia, correm el risc de veure com, a cop de motoserra, es van esborrant les conquestes socials i les llibertats per les quals tantes persones van lluitar, fins i tot morir. La pregunta és: serem capaços de reaccionar a temps?, de treure'ls la motoserra de les mans?

dimecres, 20 de novembre del 2024

Donald Musk, Elon Trump


L'administració que Donald Trump està preparant per a la seva nova presidència està generant molt de rebombori polític i mediàtic, provocant fins i tot una certa preocupació a les files del Partit Republicà dels Estats Units.

Té previst nomenar un fiscal general acusat d'abús de menors, un antivacunes, l'ovella negra de la família Kennedy, com a responsable de sanitat, un presentador de televisió, veterà de guerra, això sí, tot i que sense gaire rang, que llueix tatuatges supremacistes blancs i neonazis, com a secretari de defensa, una prorussa com a directora dels serveis d'intel·ligència i, entre altres nomenaments que preveu fer, l'omnipresent Elon Musk com a responsable del departament d'eficiència governamental, en altres paraules, el responsable de passar les tisores per la despesa pública.

Elon Musk ha estat l'artífex de la tornada, sobre una catifa vermella i amb gran impacte i visibilitat, de Donald Trump a X, l'antic Twitter, d'on va ser expulsat ara farà quatre anys per la seva incitació a l'assalt al Capitoli.

Tanta devoció i visibilitat a Donald Trump, és evident, no eren gratuïtes, i la torna serà, probablement, l'entrada de l'home més ric del món al govern federal dels Estats Units d'Amèrica, talment com un fill pròdig, veurem si com un possible dofí.

I és que aquest binomi, Donald Trump i Elon Musk, fa més por que una pedregada o, potser actualitzant l'expressió, que una DANA! La previsió, el temor, és la retallada econòmica de serveis públics, acompanyada d'una retallada de drets: menys regulació i més privatització, menys drets i proteccions laborals, més desigualtat social i econòmica, menys vigilància i control dels mitjans i d'internet...

Donald Trump està cosint una administració certament controvertida, en la que la lleialtat és el bé suprem, més que la professionalitat, potser conscient que aquests pròxims quatre anys seran els darrers en què podrà deixar per a la història (i possiblement per a la histèria col·lectiva) el seu llegat.

Si Elon Musk ha fet el que ha fet a X amb el Trump candidat, ni m'imagino el que farà amb el Trump president, i més formant part, ell mateix, de la seva administració. Només per veure-ho, potser no paga la pena abandonar X...

dimarts, 14 de novembre del 2023

Elon Musk mata l'ocell de Twitter


Matar l'ocell
de Twitter potser no és com "matar un rossinyol", però la referència a la metàfora de la mítica novel·la de Harper Lee no és, a criteri meu, gratuïta. Elon Musk no ha matat un rossinyol, sí un monarca blau coronat, l'ocell en què, sembla ser, podria haver inspirat el fins ara mític logotip de Twitter.

El monarca blau coronat, "Hypothymis azurea" de nom científic, és un petit ocell que es troba principalment a les regions del sud-est asiàtic, des de l'Índia i Sri Lanka fins a Indonèsia i les Filipines. Aquest ocellet, d'uns 16 centímetres, es caracteritza per la seva coloració vistosa, amb una part superior del cos de color blau brillant i un pit de color blanc. El nom "blau coronat" fa referència al color blau de la clapa, a manera de corona, que té al cap.

Mesos enrere Elon Musk, propietari de Twitter, va eliminar l'icònic ocell blau i el nom d'aquesta xarxa social per col·locar-hi una intrigant "X" i rebatejant-la, també, com a "X". Què amaga realment aquesta "X"? Què hi ha rere la "X"? El canvi de nom i d'imatge no ha estat l'únic que ha tingut aquesta xarxa.

De fet, d'un temps ençà veiem que a Twitter (perdó, "X"), és menys democràtica, si és que mai ho ha estat; com en altres eines i xarxes socials, qui passa per caixa té més avantatges. I és que Twitter (perdó, "X", és que em costa anomenar-la així...) tampoc escapa de la monetització del seu contingut i ja sabem que tot té un preu.

Però el canvi, en mans de Musk, és més profund i alhora intrigant i preocupant: si Twitter va néixer com un servei de "microblogging" que valorava essencialment la conversa, "X" té la voluntat de ser un espai en el qual puguem fer moltes altres coses, a banda de comunicar-nos i conversar: entretenir-nos (com fem en altres xarxes com Instagram o TikTok) i sobretot consumir, comprar.

Elon Musk, d'alguna manera, ha matat la innocència de Twitter (que potser tampoc ho era tant, d'innocent), i d'aquí l'inevitable paral·lelisme amb el rossinyol de Harper Lee.

La metàfora de "matar un rossinyol" reflecteix la cruesa del racisme i la injustícia en la societat de l'època (Alabama, anys trenta del segle passat), i com la innocència i la bondat poden ser destruïdes quan es condemna a persones innocents a causa dels prejudicis i la discriminació racial. L'acte d'injustícia que l'advocat Atticus Finch (protagonitzat a la pel·lícula per un magistral Gregory Peck) vol evitar, condemnar un innocent, seria com "matar un rossinyol".

En un moment de la novel·la Atticus Finch diu: "Els rossinyols no es dediquen a res més que a cantar per alegrar-nos. No devoren els fruits dels horts, no nien als baguls del blat de moro, no fan res més que vessar el cor, cantant per al nostre delit. Per això és pecat matar un rossinyol".

Matant Twitter, potser Elon Musk no ha comès cap pecat, simplement ha matat (una vegada més) la nostra innocència.

Article publicat al número 116 de la revista Parlem de Sarrià.

dimecres, 9 de novembre del 2022

Twitter canvia de gàbia


L'ocellet blau s'ha mudat; ara viu a casa del magnat Elon Musk, entre cotxes Tesla i coets SpaceX, però em temo que lluny de volar més alt, a l'ocellet li tallaran les ales i s'especialitzarà en vol gallinaci, el de les gallines aquelles de les banderes preconstitucionals...

Sembla que l'ocellet, que sempre ha mirat cap a la dreta, piularà de nou cap a l'extrema dreta amb total impunitat sota el pretext de la (falsa) llibertat que amb tant orgull també es pregona des de la presidència de la Comunitat de Madrid.

Musk, que aquests dies està acomiadant milers de persones treballadores de Twitter, és ben capaç de tornar-hi deixar entrar Donald Trump, que amenaça en tornar de nou a tot, també a la Casa Blanca.

No sé si Twitter, mans de Musk, refilarà igual que fins ara. El meu, insignificant, de moment sí, tot i que no fa massa gràcia ser conscient en mans de qui han acabat les més de 48.600 piulades del meu intranscendent perfil.

Potser sí que ara, més que mai, prendrem consciència que Twitter no és més que una gàbia, molt gran però una gàbia al cap i a la fi. I la gàbia l'ha comprat, estol inclòs, Elon Musk.