Els papers d'en Just han estat, durant més de quaranta anys, una massa dispersa de fulls i documents diversos, uns endreçats aquí, d'altres allà, que com jo, també van quedar orfes.
Sota la cura i custòdia de la meva mare els papers d'en Just han hivernant a casa durant anys entre carpetes, arxivadors i una mena de cofre, a mode de moble fa de seient, que fa aproximadament vint-i-cinc anys Jaume Guillamet va remoure i despertar de la seva letargia per a escriure "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999), la biografia del meu pare en la que Guillamet va recuperar i publicar escrits inèdits d'en Just, trobats entre els seus papers. Bé, no és que se'ls trobés, la meva mare sabia que hi eren!
Els papers d'en Just potser estaven dispersos entre diferents llocs de casa, però mai perduts; la meva mare, pou de memòria i guardiana de records, sabia on eren i, a la seva manera, els tenia ordenats.
Va arribar un dia, però, que als papers d'en Just els hi va passar el mateix que anys enrere amb la seva roba: què fer-ne? Què fer de papers que parlen del Seminari, del Punt Diari, del PSC, de l'escola Natzaret, del TEI, del Servei de Colònies de Vacances, de la seva tasca com a regidor de l'Ajuntament de Girona, president del Consell Municipal de Sarrià de Ter, diputat provincial?...
No va caldre donar-hi massa voltes, la meva mare aviat va tenir clar que calia donar els papers d'en Just a l'Ajuntament de Girona i aquests darrers mesos els ha estat recopilant, revisant i ordenant per lliurar-los a l'arxiu municipal.
Els papers d'en Just ara seran el fons Just Manuel Casero, un fons que a partir de demà formarà part de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Girona, que el preservarà i tindrà cura, que l'ordenarà i el posarà a la disposició de qui el vulgui consultar.
Com amb la roba, a casa també hem hagut de fer el dol pels papers d'en Just, que a casa la meva mare ja no omplen carpetes, arxivadors i una mena de cofre, que a mode de moble fa de seient...
Els papers d'en Just eren privats, de la família; el fons Just Manuel Casero és i serà públic i a l'abast de tothom. Els papers d'en Just estaven en bones mans; ara hi seguiran, naturalment, unes mans que el sabran preservar i que, modestament, li donaran encara més valor.
Donem els papers d'en Just i, al seu temps, arxivem les nostàlgies...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada