Aquests dies qui més qui menys ha tret la pols a les làpides que segellen el repòs etern dels i les nostres absents per deixar-les lluentes i florides per avui, diada de Tots Sants, possiblement el dia que els nostres cementiris són més visitats.
A casa se n'encarrega la meva mare, que previsora de mena fa dies que va rentar la cara a les làpides familiars de Cantallops i a les de Girona. És clar que aquesta no és només feina de Tots Sants, però són tan concorreguts en dies com avui que convé deixar la "parcel·la" neta com una patena, no només per la dignitat de qui hi reposa, també perquè el marbre no sigui assenyalat i titllat de deixat...
No és qüestió només de treure la pols, també d'embellir el nínxol amb flors, naturals per a l'ocasió, que també està bé contribuir a la supervivència del gremi, que en aquestes dates, com per Sant Jordi, també fan el seu particular "agost".
Si s'acompleix la llei de vida seré jo qui, d'aquí a molts anys, em pertocarà fer aquesta feina, a banda naturalment de pagar les corresponents taxes, i pensava l'altre dia que serà una feina que per mi, en principi, no caldrà que faci ningú.
Si em moro mitjanament bé, i confio que més tard que aviat, molt tard, el meu cos no descansarà dins de cap nínxol, rere cap làpida, sinó que servirà perquè la ciència, sàvia com és, en faci el que li sigui més útil. Seré, com ho és tanta altra gent que ja no hi és, un mort sense làpida, que no vol dir sense repòs ni sense record.
Jo ho seré per voluntat pròpia, lamento els que ho són sense haver-ho escollit, els milers de persones mortes i enterrades sense identificar, cossos anònims que descansen (però no reposen) en fosses comunes de cementiris, vorals de carreteres, indrets que esperen que la història i la memòria els retorni la dignitat.
Jo no voldré làpida però en vull per totes les persones que, per veu de les seves famílies, les reclamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada