Gerard Piqué, final del segon acte

Gerard Piqué s'ha anticipat davant el que, cada vegada més, semblava inevitable: la seva sortida com a jugador del Barça.

L'anticipació és un factor clau en el futbol, també en molts altres esports. Anticipar-se al rival (el davanter vers el defensor o viceversa) representa un avantatge que, combinat amb altres factors (bona execució, sincronia, encert...) condueix a la victòria, a l'èxit.

L'error també és un factor clau en el futbol, també en molts altres esports, i Gerard Piqué també n'ha comès, dins i fora del camp. Dins del camp el darrer, aquell excés de confiança, o manca de visió, o ambdues coses, contra l'Inter va contribuir a sentenciar el frustrat camí del Barça a la Champions League. Fora del camp, per exemple, el vídeo d'Antoine Griezmann anunciant que es quedava a l'Atlético de Madrid...

Però és indiscutible que en el balanç pesen molt més els encerts, d'altra manera Gerard Piqué no hauria estat, com efectivament ha estat, membre i part important del millor Barça de la història.

Xavi Hernández, abans company i ara entrenador, hàbil al seu dia amb la pilota i ara amb la gestió del vestidor, també es va saber anticipar a finals de la temporada passada quan va advertir a Piqué que el seu seria un rol més secundari, que escalfaria molta banqueta.

S'entén que relegat a la suplència i davant la impossibilitat de revertir aquesta situació, Gerard Piqué ha decidit moure fitxa i avançar la seva retirada no només del Barça, també del futbol en actiu.

Anticipant-se ha guanyat avantatge i, al contrari de la majoria de jugadors, s'ha acomiadat del futbol en actiu sobre la gespa, davant la seva afició, i no en una sala de premsa davant de periodistes. Aquest fet no és menor, com tampoc el vídeo en el que anunciava la seva retirada. Tot plegat és molt simbòlic i reforça la imatge que Piqué vol transmetre d'ell mateix. Ell i ningú més controla el missatge.

Sobre la gespa del Camp Nou i visiblement emocionat, Gerard Piqué va tancar amb un bany de masses el segon acte de la seva vida al Barça. El primer acte va ser el seu pas pel futbol base i formatiu, que es va tancar amb la seva marxa a Manchester. El segon ha estat la seva presència al primer equip del Barça, amb un paper rellevant, i el tercer ja fa temps que l'anuncia i el dissabte a la seva manera el va reforçar: el seu futur assalt a la presidència del Barça.

Quan va anunciar que el partit de dissabte seria el seu darrer al Camp Nou molta gent va pensar que potser el rival, l'Almeria, no era de prou entitat. És evident que amb l'anunci Piqué no pensava en el rival, sinó en l'escenari, el Camp Nou, que precisament amb el seu anunci es va omplir.

I va ser allà, amb el seu breu i emotiu discurs, que Piqué va tornar a situar en l'imaginari col·lectiu, com va fer també al vídeo i de forma més subtil en entrevistes i declaracions, la seva projecció com a potencial president del Barça. D'alguna manera amb la seva intervenció Piqué va encetar el camí, a mode de míting, per fer realitat en un futur no massa llunyà el seu tercer acte, ser el president del Barça.

A dia d'avui, a banda de Joan Laporta, ningú com Piqué projecta amb tanta força la imatge de president. El tercer acte potser es farà esperar, però ningú dubta que tard o d'hora Piqué, com va dir, tornarà!