dimarts, 22 de novembre del 2022

Menys Qatar, més futbol


Al Mundial de Qatar la pilota ja roda i, amb més intensitat, rodolen també les polèmiques, la darrera, la marxa enrere d'algunes seleccions europees que volien lluir la bandera LGBTIQ+ al braçal dels capitans. L'amenaça de la FIFA d'una possible sanció esportiva, una targeta groga només començar per al capità, ha avortat la iniciativa, que val a dir que sense cap problema es va fer a la darrera Eurocopa de futbol.

Paradoxalment, al Mundial de Futbol no mana la pilota, sinó la política i els interessos econòmics; bé, al Mundial de Futbol, en aquest mundial de Qatar i al futbol d'elit en general. Al seu lloc el capità d'Anglaterra ha lluit un braçal amb el lema "No discriminació", un lema que a Qatar es fa encara més contradictori.

D'un temps ençà els jugadors llueixen a les samarretes, en diverses competicions, lemes com "respecte" o "joc net", fomentant així aquests valors en la pràctica de l'esport; no és una paradoxa, sinó directament una escopinada a la cara, que alguns dels ens (empreses, federacions...) que organitzen les competicions, com la FIFA amb el Mundial de Futbol, no s'exigeixin per a sí mateixos i per qui acull les competicions aquests mateixos valors.

Si la designació de Qatar com a seu del Mundial de Futbol ja va ser sospitosa i controvertida (pudoreta de corrupció), el camí per arribar-hi també ha estat ben galdós amb un estat que, tot i tenir les butxaques plenes de petrodòlars, no assoleix els mínims exigibles en drets humans (explotació laboral...) ni en el respecte a la diversitat (paper de la dona, diversitat LGBTIQ+...).

No dubto que el mateix malestar (emprenyamenta, ja m'enteneu) que sentim tu i jo també el senten molts futbolistes que participen al Mundial de Qatar; és clar que ells en part estan més lligats de peus i mans per les respectives federacions i, sobretot, per la FIFA; però tot i això ens queda el futbol i els valors positius que, malgrat tot, encara té.

Ja hem vist gestos de protesta d'equips (genoll a terra d'Anglaterra, mutisme dels jugadors de l'Iran mentre sonava l'himne...) i estic convençut que veurem més expressions de protesta dins els terrenys de joc, algunes pensades, d'altres potser improvisades.

El Mundial de Qatar no és el primer esdeveniment esportiu que es fa en un país poc democràtic, possiblement tampoc serà el darrer; si Jesse Owens es va reivindicar, davant Hitler i l'alemanya nazi, amb quatre medalles d'or als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, i  Tommie Smith i John Carlos van alçar el puny als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Qatar pot ser un bon escenari perquè el futbol, el de la pilota, no el dels despatxos, també reivindiqui de veritat el joc net i el respecte, el respecte als drets humans i a la diversitat.

Que guanyi qui guanyi, guanyi el futbol! Tot i que em temo que, de moment, qui ja han guanyat sense esperar que es jugui la final, són la FIFA i Qatar...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada