La setmana passada vaig assistir a dues taules rodones de la Mobile Week Girona, una sobre la Internet del futur, l'altre sobre les ciutats del futur. En una es va parlar de ciutats massificades, en l'altra d'una internet fragmentada. Reconec que no vaig sortir-ne gaire optimista, però el problema segurament és meu, que em faig gran i començo a percebre certa resistència (i reticència) als canvis.
Viurem cada vegada més dins de la Internet, en una Internet cada vegada més fragmentada, van començar a desenvolupar els ponents, no posant-se d'acord si en una Internet cada vegada més de les persones o de les empreses. Es va parlar molt del Metavers, que serà, se suposa, on viurem cada vegada més, i jo cada vegada tinc més clar que no vull viure-hi, allà...
És clar que l'imparable avenç de la tecnologia ens hi portarà irremeiablement, com ens ha portat als serveis d'atenció al client (de la banca, l'administració, les empreses...) cada vegada més automatitzats, digitalitzats i despersonalitzats.
Es va parlar molt de "blockchain", i de criptomonedes, i de "NFT", i de confiança i de les oportunitats, també econòmiques, que ofereix aquest futur i jo, què voleu que us digui: quina mandra que em fa tot això! Mandra i, ho reconec, una certa por. Però insisteixo, el problema segurament és meu, que no hi entenc un borrall!
Viurem cada vegada més en ciutats massificades, massificades cap a la costa abandonant (encara més?) l'interior; ciutats massificades però, això sí, cada vegada més intel·ligents, i aquí sí que hi veig alguns aspectes positius, sobretot si aquesta intel·ligència ens permet transformar la mobilitat, recuperar espais verds i millorar la qualitat de vida de les ciutats.
Es va parlar molt de mobilitat, de més tren i menys cotxe, especialment el privat, però també que la tecnologia avança més ràpidament que els canvis, però els canvis ja els estem veient: sabeu que a Girona ja hi ha un munt de sensors que capten la qualitat de l'aire?
La massificació de les ciutats planteja grans reptes en la seva gestió intel·ligent i sostenible, i la mobilitat només n'és un factor; habitatge, residus, equipaments, etc... Potser sí que les ciutats creixeran més per sota que per sobre la superfície, potser sí que escales avall hi haurà, en un futur no massa llunyà, quelcom més que clavegueres i línies de metro...
No entenc, però, perquè aquesta tendència a massificar la costa quan:
1.- la costa és precisament la part del territori més exposada a l'extinció, per la constat pujada del nivell del mar...
2.- se suposa que amb les noves tecnologies, Internet i tot plegat, es pot treballar en una gran empresa d'una gran ciutat des d'un petit poble de l'interior...
No havíem quedat que la tecnologia ens hauria de permetre reconquerir l'interior i els àmbits rurals? Aquests dies que amb l'estrena d'Alcarràs fem una declaració d'amor cap a la vida de pagès, la declaració sembla més de ficció que la pel·lícula.
Ciutats massificades i Internet fragmentada, i possiblement també podríem parlar de Internet massificada i ciutats fragmentades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada