Mater Dei

 "Mare de Déu!", podríem exclamar avui, però fa 55 anys les coses eren molt diferents, també en la visió i concepció de la discapacitat.

Ahir va fer 55 anys que es va inaugurar, a Sarrià de Dalt l'escola "para niños subnormales" Mater Dei; se'n feia ressò el Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) de l'Ajuntament de Girona, que cada dia publica algunes efemèrides relacionades amb la ciutat.

Algunes efemèrides s'acompanyen d'una imatge, o a vegades d'un vídeo o d'un enllaç a la premsa digitalitzada del diari que en recull la notícia de l'època, com és el cas de la inauguració, el 4 de maig de 1967, de l'escola Mater Dei i que l'endemà recollia en una crònica "Los Sitios".

El titular a dia d'avui grinyola molt: "Inauguración de la Escuela Mater Dei para niños subnormales". 

La crònica, sense signar, es fa ressò de les autoritats que hi van assistir, començant pel Bisbe Jubany, que va presidir i oficiar la missa que es va fer a l'església parroquial, just al costat d'on aleshores es va inaugurar l'escola. També hi van assistir el Governador Civil i cap provincial del "Movimiento", un coronel general en representació del Governador Militar, el president de la Diputació, els alcaldes de Sarrià de Ter i Girona i un inspector d'ensenyament.

Diu la crònica que l'església era plena a vessar, entre d'altres amb alumnes i familiars de la nova escola; en la seva homilia, recull el diari, el Bisbe va parlar de la necessitat de fe i amor, que han servit de guia per a tal propòsit (l'escola).

Acabada la missa, i després d'una visita per les instal·lacions de la nova escola, el bisbe va beneir l'edifici i es van fer alguns parlaments. especialment emotiu, relata la crònica, va ser el del president de la "Associación de Subnormales de la Província", que "dio las gracias a las autoridades y a cuantos han aportado su ayuda para la realización de esta empresa, señalando que siendo el problema eminentemente social, el Caudillo lo había acogido como tal, prometiendo su ayuda."

Va apuntar encertadament, el president de l'associació, que aquesta havia de ser només "el centro piloto que debía extenderse a las diversas comarcas de nuestra província." Per acabar l'acte el Bisbe i el Governador Civil van hissar la bandera nacional i la de l'associació.

 "Mare de Déu!" podeu exclamar, i no només pel lèxic de l'època, les benediccions i les banderes; afortunadament al llarg d'aquests 55 anys hem avançat molt i aquesta primera escola va ser sens dubte un gran pas per a les persones amb discapacitat i les seves famílies, per a dignificar la seva vida.

Aquestes darreres dècades hem avançat molt i no només en l'educació de les persones amb discapacitat intel·lectual, o amb altres discapacitats; però el cert és que avui encara ens podem exclamar davant la situació que estan vivint, tot i els avenços, o possiblement en part, gràcies als avenços.

Per exemple en relació al treball només 1 de cada 5 persones del col·lectiu en actiu té feina; o aquests dies també hem vist als mitjans les queixes de les persones amb discapacitat en relació a les llistes d'espera per al reconeixement del grau de discapacitat, requisit imprescindible per accedir a les ajudes, recursos i serveis que per dret els hi pertoquen.

Del Mater Dei de fa 55 anys podem passar al Mare de Déu! d'avui...