Metavers, el nou univers que ens vol conquerir?

Aquestes darreres dècades hem anat incorporant paraules i conceptes que, tot i que ara utilitzem amb naturalitat i formen part del nostre dia a dia, no sempre en coneixem suficientment els seus ets i uts, i a vegades ni falta que fa.

Em refereixo per a exemple a la paraula Internet, de la que jo en tinc un coneixement bàsic i elemental, i que encara té per a mi grans dosis de misteri: com funciona Internet? Afortunadament no sempre cal conèixer del tot quelcom per a fer-ho servir... A mi encara em meravella com d'un disc de vinil en pot sortir música amb el delicat fregadís d'una agulla.

D'un temps ençà hi ha una altra paraula que està molt en voga, Metavers, especialment des que Mark Zuckerberg ha rebatejat el seu conglomerat d'empreses tecnològiques amb el nom de "Meta", de Metavers, i també ha creat el seu propi Metavers...

Heus ací un gran nínxol de negoci, diuen, en aquest nou univers que jo, ja em perdonareu, no acabo de comprendre. I és en aquests casos, quan el present i el futur se'ns fa tan incomprensible, que part de les respostes les podem trobar al passat.

Casualment un dia vaig sentir parlar d'un petit llibre de E. M. Forster, "La Máquina se para", publicat l'any 1909. Sí, el 1909! I aquest llibre, publicat fa més de cent anys, em va ajudar a comprendre millor, tot i que no del tot, això del Metavers.

Forster, autor d'obres cèlebres adaptades al cinema com "Una habitació amb vistes" (1908) o "Retorn a Howards End" (1910), dibuixa a "La Máquina se para" una societat que viu soterrada després que la vida sobre la superfície de la Terra s'hagi tornat hostil, i les persones viuen aïllades en petits cubicles hexagonals, com un rusc d'abelles, a mercè d'una màquina, La Màquina, que els proveeix de tot. Les persones amb prou feines tenen contacte físic i es comuniquen a través d'un sistema de comunicació semblant al que avui seria una vídeo trucada, a través d'unes plaques blaves...

Un sistema proveït per La Màquina, que també proveeix l'aire que respiren, l'aliment que mengen, els llits en els que dormen, la música que escolten i unes conferències que, d'una forma poc subtil, els adoctrina: "La Máquina nos alimenta y nos viste y nos aloja; nos hablamos por medio de ella, existimos en ella. La Máquina es amiga de las ideas y enemiga de la superstición: la Máquina es omnipotente, es eterna; bendita sea la Máquina."

La seva bíblia és El Llibre, que conté tot el que cal saber sobre La Màquina, una màquina inventada i construïda pels homes i que, paradoxalment, des de fa temps que els sotmet. La ciència i la tecnologia, en aquest món anticipat per E. M. Forster, lluny d'alliberar-nos i fer-nos la vida més fàcil ens reclou, aïlla i esclavitza, ens confina i priva del contacte social, ens condemna a viure una vida artificial i virtual, contra la que alguns, pocs, es rebel·len. La ciència i la tecnologia com a elements de control social.

No costa massa fer el paral·lelisme entre La Màquina i Internet, entre aquesta vida isolada i depenent que descriu el llibre amb el Metavers, aquesta realitat virtual que, sembla, ens dóna l'oportunitat o la fantasia de tenir una segona vida virtual i, aparentment, més apassionat que l'analògica.

El Metavers no és el primer intent de vida virtual paral·lela a l'analògica, fa quasi vint anys, a principis de segle, també va tenir el seu minut de glòria "Second Life", i ara fins i tot la Generalitat de Catalunya s'ha submergit en aquest món a través del CatVers, el Metavers català.

La paraula Metavers ("meta" vol dir més enllà i "vers" prové de univers) encara no és al diccionari però la Viquipèdia la defineix com el "concepte utilitzat generalment per a descriure una experiència immersiva i multisensorial en l'ús aplicat de diversos desenvolupaments tecnològics immersius d'Internet".

Els videojocs són un dels motors d'aquest desenvolupament, també les empreses tecnològiques i les xarxes socials, que hi veuen, entre d'altres coses i sobretot, una oportunitat de negoci. Al Metavers, com en la nostra vida real, també hi ha propietat privada, béns de consum i economia, també hi ha diners i, per tant, negoci, i tothom vol la seva part del pastís d'aquest món virtual que, en certa manera, està per fer i sobretot per explotar.

Ja fa anys que les nostres vides analògica i digital s'hibriden, amb avatars i realitat augmentada, amb la intel·ligència artificial i el "núvol", amb les criptomonedes i els NFT (Token No Fungibles, uns actius digitals avui per avui molt preuats). Fins i tot amb la implosió de les xarxes socials a les nostres vides sembla que vivim, per moments, en mons paral·lels sense haver de triar entre la pastilla blava o la vermella de Matrix: n'hi ha prou entrant a Twitter...

Internet va arribar per quedar-se, i poc a poc ha anat conquerint més espais de la nostra vida; ja fa anys que parlem de l'Internet de les coses i ara ja és, com l'aigua i l'electricitat, un servei bàsic i indispensable. I per si en dubtàvem la pandèmia de la Covid-19 i el confinament ens ho han confirmat. El Metavers ha arribat, veurem, també, si per quedar-se...