Les expectatives, el que esperem que passi o el que esperem obtenir, massa sovint són una trampa, l'enemic personalitzat; a vegades les expectatives ens maten.
Les expectatives a les acaballes del partit eren que ahir el Real Madrid caigués eliminat en mans d'un Manchester City que semblava tenir el partit controlat, però va passar quelcom imprevist, o tal vegada previsiblement imprevist: altra vegada el Real Madrid va remuntar, va capgirar el marcador i es va classificar de nou, in extremis, per a una final de la Lliga de Campions!
L'eufòria merengue es va desfermar invocant "l'esperit de Juanito", la inesgotable fe blanca i qui sap si també aquest aforisme de Joan Fuster:
"Els únics plaers que no defrauden són els imprevistos."A la final l'espera el Liverpool i, després de veure com han resolt les darreres eliminatòries de la competició, l'expectativa, el que s'espera que s'esdevindrà, és la catorzena orelluda de l'equip blanc...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada