"Girona Emociona" o "Girona m'enamora"?

Després de molts anys enamorant-nos ja són deu els que Girona, se suposa, Emociona.

Fruit del canvi de color polític del govern municipal (2011) un dels senyals més evidents del nou rumb a la Plaça del Vi va ser la retirada del controvertit fanal que il·luminava la plaça, i alhora feia entrebancar la gent. Un altre va ser la defenestració de l'eslògan "Girona m'enamora" que, juntament amb la icònica i colorista "Gi" de l'enyorat Joan Casanovas (i les cases de l'Onyar, i la transformació del barri vell...) ens va reconciliar amb la ciutat, enterrant la pretèrita grisa i negra.

Amb aquell canvi de govern es van defenestrar més coses i persones, però no em correspon a mi fer-ne inventari...

Del "Girona m'enamora" vam passar al "Girona Emociona", un eslògan (també una nova tipografia i paleta de colors) potser més fàcilment convertible en etiqueta a les xarxes socials, amb un verb, emocionar, potser més modern i menys carrincló que enamorar.

I més enllà del canvi del verb el que veritablement vam perdre, amb el canvi d'eslògan, va ser la ema apòstrof, i aquest no és un detall menor. De fet és un element transcendent, ja que aquesta ema apòstrof érem nosaltres: tu, jo i tothom que trepitjava, pel motiu que fos, la ciutat.

L'eslògan "Girona Emociona" posa el focus en la ciutat, en Girona, que emociona, i no seré jo qui ho negui, així en general; en canvi l'eslògan "Girona m'enamora" posa focus en qui el pronuncia, en qui visita la ciutat; aquest eslògan també parla de mi gràcies a la ema apòstrof; jo sóc la ema apòstrof. "Girona m'enamora" m'interpel·la i, sobretot m'hi inclou; no és el mateix que Girona emocioni (sense ema apòstrof) que Girona m'enamori. Ja ho diu, i ens ho recorda, la sardana de Ricard Viladesau. La ema apòstrof és la clau, el matís que fa que un eslògan estigui a anys llum de l'altre.

No sé si fa deu anys el cap pensant del nou eslògan va pensar en un possible "Girona m'emociona" que també inclogués la ema apòstrof, però potser el nou eslògan s'assemblaria massa al destronat. En fi, tangibles de canvis de governs, de canvis de colors, de canvis de cicles...

"Girona Emociona" o "Girona m'enamora"?
Jo, que sóc més dels Beatles que dels Stones, més dels The Clash que dels Sex Pistols, més dels Amics de les Arts que de Manel, més del Wordle que del Paraulògic, sóc més de "Girona Emociona" o "Girona m'enamora". Sí, ho sé, previsible...