Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peter gabriel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peter gabriel. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de maig del 2025

Games Without Frontiers. Minuts Musicals que xiulen


Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.

Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.

I avui, una cançó de Peter Gabriel, "Games Without Frontiers", el títol de la qual s'inspira en el programa de televisió "Jeux sans frontières", produït com el Festival d'Eurovisió, per la Unió Europea de Radiodifusió.

Aquest programa, que en una primera etapa es va emetre entre el 1965 i el 1982, era una mena de gimcana entre països europeus que simulava cooperació entre nacions; Espanya va participar-hi en la segona etapa del programa, entre el 1988 i el 1999, i entre d'altres el van presentar els (aleshores) popularíssims Ignacio Salas i Guillermo Summers.

En aquesta cançó Peter Gabriel juga amb el títol (en clara al·lusió al programa) per fer una crítica a la guerra i als conflictes internacionals, denunciant el comportament infantil i competitiu dels països i nacions, com si la guerra fos simplement un joc, un joc sense conseqüències. Entre els noms que es mencionen a la cançó, apareixen un Adolf i un Enrico, clares referències a Hitler i Mussolini.

Els xiulets, en aquesta cançó, no només se senten, també es canten en aquests dos versos:

"Whistling tunes we hide in the dunes by the seaside"
(Xiulant cançons, ens amaguem entre les dunes vora el mar)

"Whistling tunes we're kissing baboons in the jungle"
(Xiulant cançons, besem babuïns a la jungla)

"Jocs sense fronteres / Guerra sense llàgrimes", diu la cançó...

dissabte, 16 de desembre del 2023

Biko. Minuts Musicals històrics


El 12 de setembre de 1977 Steve Biko, un destacat activista antiapartheid i líder del moviment estudiantil negre a Sud-àfrica durant la dècada dels anys seixanta i principis dels setanta del segle passat, va morir estant en custòdia policial, a causa de les lesions cerebrals provocades per la pallissa que li va propinar la policia sud-africana. Biko, que aleshores tenia trenta anys, havia estat detingut per les autoritats del règim d'apartheid.

Steve Biko va ser un dels fundadors del Moviment d'Estudiants Negres (Black Consciousness Movement), moviment que buscava empoderar i conscienciar la població negra sobre la seva identitat i dignitat, fent del reconeixement i la valoració de la seva cultura un element essencial per a la llibertat i l'autoestima del poble negre. La seva mort va provocar una gran indignació i va contribuir a la creixent pressió internacional contra el règim d'apartheid.

L'any 1980 el músic i cantant Peter Gabriel va compondre i publicar la cançó "Biko", en homenatge al seu llegat i la seva lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica. La lletra de la cançó destaca la vida i la mort de Biko, incloent-hi detalls com el seu arrest i la seva mort sota custòdia policial.

Intensa i emotiva, la cançó va contribuir a promoure la consciència mundial sobre la injustícia de l'apartheid.

dissabte, 28 de maig del 2022

Minuts Musicals localitzats a Solsbury Hill


Hi ha llocs als que ens agrada anar; generalment són talaies des de les quals podem veure, amb major perspectiva, el món que ens envolta, el nostre petit món que ens envolta.

Són llocs, a vegades, amarats d'un misticisme que ens atrau, que ens captiva, que fa que vulguem tornar-hi; llocs que si són de pas reclamen una pausa i si són de destí fins i tot una fonda!

Quelcom de tot això deuria trobar Peter Gabriel a Solsbury Hill, un petit turó amb el cim pla del comptat anglès de Somerset al que li va dedicar la primera cançó que va publicar després de deixar el mític grup Genesis. Amb la seva sortida del grup el bateria Phil Collins va convertir-se en el cantant...Gabriel va iniciar aleshores una carrera en solitari d'èxit.

Quin és el vostre Solsbury Hill?