"Jardí de felicitat del començ i de la fi dels temps."
Així defineix el diccionari el terme paradís i com que cap de nosaltres hem estat a l'inici ni, espero, a la fi dels temps, possiblement necessitem crear-nos altres paradisos en el trànsit de la nostra existència.
D'aquí el paradís terrenal, el d'Adam i Eva que la serp i la poma ven enviar en orris, el celestial, on hi ha qui aspira a passar-hi l'eternitat al costat de sants i àngels, l'artificial, en el que ens hi transporten les drogues i estupefaents i el fiscal, que en vida deu ser el que ofereix una millor experiència de paradís.
Aquest darrer seria un paradís a eradicar, com el Club Paradise de La Jonquera... Hi ha altres paradisos que hem malmès i arrasat com el que, des de la perspectiva dels europeus, vam conquerir...
Cerquem el paradís, volem conquerir-lo, i potser el paradís el tenim més a prop del que ens pensem, el tenim a l'abast; potser a vegades només es tracta de voler viure, simplement, un altre dia al paradís...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada