Entre el bé i el mal hi som nosaltres. Ho simbolitzem amb l'àngel i el dimoni que es discuteixen dins els nostres pensaments, estirant-nos un cap al bé, l'altre cap al mal. A vegades guanya un, a vegades l'altre; som bé i som mal, mal ens pesi...
"La Frontera" els hi posaven límits, al bé i al mal, en la seva mítica cançó ("El límite"), uns límits força indeterminats, val a dir:
"En el límite del bien (el límite del bien)
En el límite del mal (el límite del mal)
Te esperaré
En el límite del bien y del mal"
Pots esperar-me en el límit del bé i del mal, sempre que trobi el límit, a risc que cercant-lo resti vagant eternament sense nord ni brúixola...
Potser millor m'apunto a l'aforisme de Joan Fuster que deia...
"Entre el bé i el mal, podríem aspirar a l’alegria."Aspirar a l'alegria és el nostre propòsit bàsic de vida, mentre el bé i el mal (la moral) ens van corcant l'existència...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada