Quan parlem d'identitat de gènere i d'orientació sexual amb els nostres fills i filles és possible que en moltes ocasions ho fem des de marcs mentals diferents, utilitzant no només termes diferents, també concepcions diferents d'aquests termes.
Avui no tot es redueix a la divisió binària clàssica d'home i dona de la nostra infància (si com jo ja teniu una edat...), sinó que han aflorat altres conceptes com la identitat no binària i s'ha fet més visible la diversitat d'orientacions sexuals quan parlem de persones heterosexuals, homosexuals (gais, lesbianes), bisexuals o asexuals; per si això no fos prou també hem hagut d'aprendre a entendre conceptes com cisgènere, transgènere o transsexual.
Reconec que a vegades em costa entendre aquests termes, termes que les meves filles fan servir amb total naturalitat i jo amb més inseguretat que el meu macarrònic anglès.
La sensació pot ser que tota aquesta nova diversitat de gènere ens aclapari, ens superi com hi ha una onada quan el mar està revoltat i ens agafa desprevinguts: comencem a rodolar sense control i ens costa Déu i ajuda reprendre el control.
La diversitat de gènere és una realitat i per més frívola i pueril que puguem trobar-la (si pensem que és així, cadascú sabrà) el cert és que no podem renunciar a entendre-la i a entendre sobretot com la viuen, en el propi cos, els nostres fills i filles.
És entre d'altres per tot això que des de l'AMPA Xifra hem organitzat una xerrada ("Diversitat, més enllà del binarisme") per als pares i mares de l'institut, perquè no serà per nosaltres que no ens esforcem a entendre millor, tot i que ens costi i mal ens pesi (si us pesa), la diversitat del món en el que vivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada