"Que boig el món", canten Lax'n'Busto, i ja ens ho advertien, als anys vuitanta, Tears for Fears quan cantaven "Everybody Wants To Rule The World" (tothom vol governar el món). I per més que Louis Armstrong s'esforcés a cantar-nos com de meravellós és el món ("What a Wonderful World") anys més tard REM van cantar, com si fos una premonició, sobre la fi del món tal i com el coneixem amb "It's The End Of The World As We Know It (And I Feel Fine)".
Tenim el món a les nostres mans, i sembla no importar-nos... Podríem tornar-lo a l'home que (ens) va vendre el món ("The Man Who Sold The World"), cançó de David Bowie de la que Nirvana en van fer una extraordinària versió.
"El món volta" cantava el mític Jimmy Fontana amb "Il Mondo", i ens la cantava fins i tot en català... És clar que si hi ha una versió que m'agrada especialment d'aquesta cançó és la del grup italià Punkreas...
Per més boig que estigui, per més que tothom el vulgui governar, per més que s'acabi o sigui meravellós, el que és evident és que malgrat tot...
"El món volta
i ni un moment pot aturar-se..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada