dilluns, 7 de març del 2022

Jo, a la guerra...


Jo, a la guerra no hi aniria per res del món i en cas que, com la muntanya amb Mahoma, la guerra vingués a mi segurament en fugiria!

L'altre dia, remenant papers de casa, vaig ensopegar amb una carpeta plena de papers de quan, ara farà trenta anys, vaig fer-me objector de consciència. Ho tenia clar, molt clar, que no volia fer "la mili", que no m'hi veia de soldat. Com diu la cançó de Sau, "No he nascut per militar".

Ho recorden l'exèrcit i el Ministeri de Defensa que sóc objector de consciència? En cas d'entrar en guerra, com ara s'hi ha vist abocada Ucraïna, es respectaria la meva condició d'objector? M'ho preguntava dies enrere quan vaig escoltar que a Ucraïna tots els homes s'havien de mobilitzar per a la defensa del país, mobilitzar a nivell militar, s'entén.

En l'hipotètic cas de cridar-me a files, tot i no haver fet el servei militar, jo fugiria abans no passés el que deia la cançó de Sau:

"Canviaran la meva roba
El meu nom, el meu cabell
Em donaran una arma blanca, roba verda
I un fusell"

I és que per més humanitat que puguem trobar en els exèrcits, per més solidaritat i companyonia, camaraderia si voleu, la naturalesa de l'exèrcit és la despersonalització de qui en forma part, especialment quan menor és el rang, procés que permet convertir una persona en soldat, una persona amb nom i cognoms, amb personalitat i identitats pròpies, en carn de canó.

Jo, a la guerra, en cas d'entrar en combat seria dels primers a caure; n'estic convençut. Quan miro una pel·lícula bèl·lica sempre m'identifico amb els personatges, interpretats per extres, que ni ta sols tenen frase i que com a molt esgarrapen un sol pla, un fugisser fotograma; el de la seva mort!

Jo, a la guerra, fugiria per no morir i, també, per no matar. És clar que dir-ho, des de la comoditat del meu escriptori i sense que la meva vida, ni la de la meva família, estigui en perill, és molt fàcil, i no sé com acabaria reaccionant si, de veritat la meva vida i la de la meva família estigués amenaçada i en perill.

Jo de la guerra en fugiria, que a les guerres per un soldat heroic són molts els que s'hi deixen literalment la pell, i a vegades ni tan sols sense entrar en combat. Aquests dies de guerra estic rellegint "Històries de soldats" d'Ambrose Bierce, uns relats de les "batalles íntimes d'uns personatges llançats a la força destructora de la tenebra".

Si la guerra és una "força destructora", qui no en voldria fugir?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada