Sense oli de gira-sol

És un peix que es mossega la cua: es genera, pel motiu que sigui, l'alarma que un producte tindrà problemes d'abastiment i correm al supermercat a comprar-lo compulsivament i en massa, buidant-ne els prestatges i generant, aleshores sí, problemes d'abastiment, confirmant la profecia.

A l'inici de la pandèmia i el confinament va passar amb el paper de vàter, la farina i el llevat, i ara, amb la guerra d'Ucraïna passa sobretot amb l'oli de gira-sol.

És curiós aquest fenomen de l'efecte crida, en què actuem per mimetisme amb un comportament gregari. Matèria d'estudi per la sociologia i la psicologia. La por hi juga un paper important, el temor de quedar-nos amb el rebost buit, sense existències, sense tenir l'oportunitat d'adquirir-ne en cas que ens falti; és quelcom més primari, entenc, que racional.

Aquesta història de l'oli de gira-sol, però, a banda de preocupar-nos més o menys per quedar-nos-en sense ens hauria de preocupar fins a quin punt la globalització ens ha fet vulnerables; ho vam veure, viure i patir per la pandèmia, amb problemes d'abastiment de matèries primeres, productes i recursos, i ara també per la guerra d'Ucraïna, a banda de l'oli de gira-sol i d'alguns cereals, també per l'increment del preu de l'energia...

Com més globalitzada l'economia, com més globalitzats els mercats, més globalitzades són també les conseqüències d'un conflicte aparentment local, en realitat global. Putin actua local perquè pensa en global.

A casa em queda oli de gira-sol per a fer com a mínim dues coques de iogurt, pel que en qüestió de dies n'hauré de comprar... I no discutiré ara si la coca també la podria fer amb oli d'oliva, que sí, que ja ho sé, d'això ja en parlaré, si cal, un altre dia; o potser no, que encara podria prendre mal...