dimecres, 30 de març del 2022

Chris Rock


No sé si a hores d'ara Chris Rock encara té la mà de Will Smith marcada a la cara. La sonora cleca que va rebre és de les que cou, i és admirable com va poder aguantar el tipus primer amb la plantofada i, després, amb els improperis que Will Smith li va etzibar a pulmó.

La disculpa de Will Smith finalment ha arribat, i és d'agrair que algú li hagi fet veure que eren necessàries, i possiblement per a ell mateix imprescindibles, per refer la mala imatge que va oferir, i la mala premsa que, en general, s'ha guanyat.

No sé si Chris Rock estava disposat a parar l'altra galta, després de rebre el mastegot de Will Smith, per rebre tantes galtades com persones va ofendre (o com a mínim va riure's) a la darrera gala dels Òscar; no sé si, com Chris Rock, els humoristes han d'incorporar en el sou les hòsties dels qui s'ofenen, si prenen exemple del que va fer Will Smith: si el que dius m'ofèn, pam, castanyot al canto!

I qui diu castanyot, diu bufetada, clatellada, cleca, plantofada, mastegot, bescollada, ventallot, manotada, galeta, fava, bocinada, sabocada, pinya, sapastrada, llet, volea, bolet, carabassinada, tafarrada... Mai una gleva havia fet tant pel català!

Però no ens desviem del tema; la disculpa era necessària perquè la seva absència donava ales a la justificació de l'ús de la violència per a resoldre els conflictes en un grau (l'ofensa) en el que no està justificada, si és que té justificació enlloc. No, no es pot anar bufetejant als humoristes, per dolentes, o inapropiades que siguin les seves bromes.

I sí, la disculpa era imprescindible perquè és l'avantsala del perdó i, per tant, de la possible restitució del dany causat. Les persones ens equivoquem (no som infal·libles, som humans), causem danys, demanem disculpes i, algunes vegades (m'agradaria pensar que la majoria) som perdonats. I un dia demanem perdó, i un altre perdonem; i perdonem, també, perquè coneixem el valor de ser perdonats per tenir l'oportunitat de reparar el dany.

Entenc que Chris Rock haurà acceptat de bon grat la disculpa de Will Smith; també entenc que seguirà fent bromes, algunes més afortunades que d'altres, a risc d'ofendre a més gent, tot i que espero que no a risc de rebre més nyesples. Aquests dies també s'ha parlat dels límits de l'humor i de la llibertat d'expressió; fins ara penso que no calia parlar-ne, ja que abans calia donar prioritat a la conducta més recriminable: la bufetada, la violència.

Feta la disculpa ara ja podem parlar, si voleu, de Chris Rock i el seu sentit de l'humor...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada