Les platges, en silenci

Les platges fa mesos que, com alguns animals, hivernen. Durant la seva hibernació  esdevenen llocs agradablement silenciosos on el soroll del vent i l'onatge es fan més presents, alliberats del brogit dels estiuejants i turistes que en qüestió de setmanes iniciarà el seu crescendo.

Amb l'entrada a la primavera comencem a albirar les platges a l'horitzó com un territori a conquerir de bell nou quan la calor, instintivament, ens hi porti.

La majoria dels nuclis urbans de les platges també viuen l'hivern endormiscats, mantenint una mínima activitat comercial i turística, sobretot els caps de setmana, en una mena de letargia que els manté en vida, tot i fer la impressió, per contrast amb l'ebullició estival, d'estar esmorteïts.

Poblacions que durant la major part de l'any viuen a un ritme més pausat, i que s'accelera i s'intensifica vertiginosament els mesos d'estiu, densificant hotels i establiments turístics, carrers i platges.

Les platges, en silenci, transmeten una agradable sensació de tranquil·litat, fins i tot quan es mostren feréstegues amb el mar remolinat, sobretot perquè es transformen en un espai més per a gaudir que per a conquerir; a l'hivern ningú competeix per un pam de sorra a primera línia de mar.

I si bé l'aigua no convida a entrar-hi, la platja s'ofereix com un espai per passejar i contemplar la seva virginitat artificial, despullada de tot allò que a l'estiu ens sobra (soroll, para-sols, tovalloles, turistes...), tot allò al que nosaltres també hi contribuïm amb escreix.

Les platges, en silenci, en qüestió de setmanes tindran els dies comptats... Gaudim-les abans no sigui massa tard.