Pares sense manual

Els pares moltes vegades lamentem que les criatures que tenim, els nostres fills i filles, no vinguin amb un manual d'instruccions sota el braç, tot i que disposar-ne tampoc seria garantia d'èxit, veient com acaben alguns dels mobles que muntem de l'Ikea!

És cert que hi ha llibres i molta literatura sobre la criança, i d'uns anys ençà també més sobre la paternitat; són sens dubte de gran utilitat, però la realitat sempre és més punyetera, més variable i amb més excepcions de la que descriuen llibres, guies i manuals d'ajuda per a pares novells.

A més, el que t'ha servit per una criatura no necessàriament et serveix per un altra, que tot i que el motlle sigui el mateix (que tampoc) els ingredients són diferents, i sobretot les circumstàncies.

De pare, doncs, com amb tantes altres coses de la vida, se n'aprèn sobre la marxa i, en gran part, més enllà del que llegim i escoltem, amb el clàssic assaig i error. I el problema d'aquest mètode d'aprenentatge és que inevitablement es cometen errors.

Els meus com a pare són incomptables, i alguns han estat persistents, ja sabeu, allò d'entrebancar-se dues (o més!) vegades amb la mateixa pedra. Errors per manca de recursos, per manca de destresa, per manca de temps, per manca de paciència... Alguns, com en el tennis, errors no forçats, d'altres errors de càlcul, o errors forçats per la desesperació, que a vegades, massa vegades, en la condició de pare també aflora i es fa present.

L'error és una oportunitat per a l'aprenentatge, això també ho sabem i la cultura nord-americana ens n'ha acabat de convèncer; però fins i tot així hi ha errors que, malauradament, passen factura. Els errors, com els pecats, o els delictes, també tenen els seus graus, i l'error no es mesura només pel fet en sí, sinó en com aquest és percebut i processat.

Els pares, quan ens estrenem en aquesta condició lamentem que les criatures no vinguin amb manual d'instruccions; aquesta és la gràcia, aquest és el risc. També passa a l'inrevés: els pares, per a les criatures, per als nostres fills i filles, tampoc tenim un manual d'instruccions, i com a molt només podem oferir-los un full de reclamacions per, com a mínim, exercir el dret a la queixa!

El manual d'instruccions és la vida, la vida compartida, personal i intransferible amb cada criatura, i per més criatures que es tinguin no hi ha dos manuals iguals. perquè no hi ha dues criatures iguals, ni el mateix pare és igual per a cada criatura.

I per grans que es facin, el manual sempre resta inacabat, que la condició de pare és com els contractes que ara vol potenciar la nova reforma laboral: indefinits i, com a molt, fixes discontinus.

Aquesta és el drama, aquest és el repte, aquesta és la gràcia, aquesta és la màgia i la responsabilitat de la paternitat.