dimarts, 8 de març del 2022

Elles rere la càmera


El cinema català, que no necessàriament en català, destaca i premia darrerament la mirada femenina.

Una bona mostra són els darrers Premis Gaudí, que han coronat les cineastes Neus Ballús i Clara Roquet amb les seves darreres pel·lícules, "Sis dies corrents" i "Libertad" com a millor pel·lícula i millor pel·lícula en llengua no catalana respectivament. Clara Roquet dies enrere també va guanyar, amb "Libertad", el Goya a la millor direcció novell.

El bon moment de la mirada femenina del cinema català també es va premiar a la Berlinale amb l'Os d'Or d'"Alcarràs" de la directora Carla Simón, que amb "Estiu 1993" també va guanyar el Goya a millor direcció novell i els Gaudí, entre d'altres, a millor pel·lícula i millor direcció.

Anys enrere eren anècdota les directores, i podem recordar noms com Pilar Miró, Gracia Querejeta o l'admirada Iciar Bollain; més recentment trobem, a Catalunya, notables aportacions de directores com Isabel Coixet, Maria Ripoll, Leticia Dolera o Mar Coll, a banda de les ja esmentades....

Les dones, al cinema, també han hagut de lluitar molt per a fer-s'hi un lloc, especialment en aquells àmbits tradicionalment dominats pels homes; de fet la lluita encara continua i persisteix, també en el cinema, el sostre de vidre, i no només en la interpretació.

La mirada femenina encara és notícia, potser encara no està del tot normalitzada, com no hem normalitzat altres realitats: no caldria adjectivar de "trans" una actriu, simplement hauríem de presentar-la com a actriu, però com que no ho hem normalitzem, "necessitem" posar-li l'etiqueta. Queda camí, tenim feina...

La mirada femenina és necessària, tant com ho és la masculina, perquè el cinema, el món, la vida necessita i es nodreix d'ambdues mirades, de fet de totes les mirades; el problema, al cinema, al món, a la vida és que per defecte encara en predomina només una, la masculina, i encara massa vegades tenyida, adjectivada i lacrada de masclisme.

La cinematografia catalana avui té una mirada de gènere més completa que anys enrere, una mirada més fidel a la realitat; més completa no vol dir completa del tot ni satisfactòria, vol dir més equilibrada que abans; és clar que la cinematografia catalana, rere aquest dolç moment per la major i gran contribució de les dones, malda per la llengua, com a l'escola, a la justícia, al comerç... És clar que això ja és una altra història, un altre tema, una qüestió potser per un altre dia, que avui és el dia de les dones!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada