El darrer pagès de la família

Si el record que tinc del meu avi matern és dalt d'un carro, primer tirat per una mula, més tard per un burro, el record que tinc i tindré del meu oncle és dalt d'un tractor! I després del menut que sempre havia tingut, ara en té un d'un xic més gros i potent, i amb el nou tractor se'n va cap a l'hort, o els olivars, més content que un gínjol!

Ja fa setmanes que el meu oncle es fa un tip d'escatir les oliveres, amb l'esperança que aquest 2022 hi hagi anyada, sempre que plogui més del que ho fa ara. També treballa els horts i, si mai es quedés sense feina, se'n buscaria; però la que té no se l'acaba!

El meu oncle sempre ha viscut a pagès i, tot i que ha fet vida laboral treballant en una granja de porcs, sempre ha treballat de pagès, fent doble jornada, com tanta altra gent.

De petit, quan passava setmanes d'estiu a Cantallops, m'agradava esperar-lo al migdia, quan venia per dinar, i ajudar-lo a treure els fems de la cort de les vaques, enforcant-los i duent-los fins a un femer que ja fa anys que no hi és.

Alguna vegada també l'havia acompanyat fins a Figueres per comprar adob, o en algun mecànic de La Jonquera per reparar alguna eina... Penso en el meu oncle i sempre el veig enfeinat, allargant les hores, que cada hora de sol compta!

Les finques que el meu oncle treballa ja les treballava el seu pare, i la seva àvia, i el seu besavi, i així fins a generacions que es remunten al segle XVII; les finques que treballa el meu oncle no sé qui les treballarà quan ell ja no pugui fer-ho, i aquest sí que és un abisme que fa vertigen!

Em temo que el meu oncle, que avui fa setanta anys, és el darrer pagès de la família. Ni els meus cosins, ni el meu germà, ni jo seguim l'ofici, ni tan sols la tradició. Tot el seu coneixement, tot el seu ofici, la seva traça, fins i tot els seus secrets restaran orfes si ningú els recull i segueix; orfes també quedaran les finques si ningú les treballa, per més amo que puguin tenir!

Avui el meu oncle fa setanta anys i, com en Serrat quan en tenia vint, encara té força, no té l'ànima morta i es sent bullir la sang!

Per molts anys oncle Miquel!