dijous, 24 de setembre de 2020

Banderes del nostre virus


Qui no s'hagi embolcallat mai amb una bandera, la que sigui, que llanci la primera pedra!

L'abanderada posada en escena de la roda de premsa de la trobada entre l'alcaldessa de Madrid i el president del govern espanyol de dilluns va ser, també per al meu gust, excessiva: no entenc què hi feia tanta bandera!

També trobo excessius els escarafalls dels i les que, de no ser aquestes sinó unes altres banderes, salivarien més que el gos de Pàvlov!

El tema de les banderes, de les d'aquí, les d'allà i les d'arreu, és esgotador: a veure qui en té més, a veure qui la té més llarga, a veure qui la té més gran!

I suposo que com més, més llargues i més grans, més gran és la cortina de fum, que mentre parlem de les banderes, mentre ens engresquem en l'enèsima guerra de banderes, menys parlarem del que, se suposa, ens hauria d'ocupar i preocupar.

Sempre que ens ataca un brot de "banderitis" penso que caldria prescriure, entre d'altres remeis, la pel·lícula "Banderes dels nostres pares", que narra des de la perspectiva nord-americana la batalla de Iwo Jima, immortalitzada en l'alçament, per part d'uns soldats americans, d'una bandera...

"Vale más cualquier quimera..."

Cap comentari:

Publica un comentari