dimarts, 1 de setembre de 2020

No sóc el que piulo


Ets el que menges
, diu l'eslògan, i és possible que sí, que tingui raó, i si no tota una bona part. En tot cas em sembla que posats a ser, sóc més el que menjo que el que piulo...

Diga'm el que piules i et diré com ets, també podria dir la màxima que s'utilitza amb tantes altres coses (com vesteixes, el que calles, la música que escoltes, el que llegeixes...), i aquí la meva resposta seria, si fa o no fa, la mateixa: em diràs com sóc només en part, en la part de mi que vull mostrar a Twitter.

Si som, a banda d'amos dels nostres silencis, esclaus de les nostres paraules, també ho som de les nostres piulades, assumint el risc, quan piulem, que hom pot agafar-nos la part pel tot.

No sé si és per això que, especialment en relació a les opinions polítiques, la tendència d'un temps ençà a Twitter és bloquejar a qui pensa diferent; ho entenc quan hi ha faltes de respecte o intromissions molestes tipus "troll", i m'inquieta quan, al final, acabarem seguint només a qui pensi com nosaltres, i qui sap si finalment només a nosaltres mateixos... o ni això!

No em consta que m'hagi bloquejat ningú, i potser més d'un (fins i tot vosaltres) ho faria si en comptes d'una part, em mostrés tal i com (penso que) sóc a Twitter, sense filtres. Però, si no ho faig a la vida real i amb tantes altres coses, perquè hauria de fer-ho a Twitter?

El que piulo, com el que escric en aquest bloc, forma part de mi i en part em defineix; afortunadament sóc molt més del que piulo, del que escric, del que menjo, i fins i tot del que callo!

Cap comentari:

Publica un comentari