Les papereres

No recordo el primer dia que vaig agafar l'autobús, per anar o tornar del meu barri, el Pont Major, a Girona. Recordo el primer dia que el meu germà, dos anys més gran, el va agafar sol per tornar de Girona: va ser tota una epopeia i va acabar, literalment, en un altre barri!

Sí recordo que durant uns quants anys l'autobús interurbà era la forma més autònoma i independent d'anar i tornar de Girona. Aleshores la parada de l'autobús que passava pel Pont Major (línia 6), bé de forma directa, bé passant pel Trueta i Sarrià de Ter, no era a l'Avinguda Ramon Folch, sinó un xic més enllà, a l'inici de la Gran Via de Jaume I: per anar cap a casa, davant les extingides oficines de l'antiga Hidroelèctrica, i just a l'altre costat del carrer hi baixava quan anava a Girona.

Un dia, quan deuria tenir deu o onze anys, li vaig explicar a la meva mare que quan baixava del bus no trobava cap paperera a prop de la parada per llençar el tiquet, i que molta gent simplement el llençava a terra.

Setmanes més tard, oh màgia, prop de la parada del bus va aparèixer una paperera, després que ella ho fes saber a algú de l'Ajuntament de Girona, on hi treballava, sinó directament a l'alcalde Nadal.

Aquella paperera va ser la primera evidència que vaig tenir que l'Ajuntament tenia una utilitat. Naturalment en desconeixia el funcionament i les competències, i per més colònies i casals municipals que hagués fet, per primera vegada sentia que l'Ajuntament, quelcom que jo tenia proper doncs era on treballava la meva mare, podia respondre fins i tot a les meves necessitats.

Encara avui, algunes vegades, mesuro a quina distància tenim les papereres d'allà on som. L'altre dia, sense anar més lluny, sortint d'un supermercat de Sant Antoni de Calonge, vaig comptar les passes que vaig fer, camí de l'apartament, fins a trobar una paperera: dues-centes seixanta.

El nostre civisme col·lectiu també es mesura pel nombre de papereres que tenim, i sobretot per l'ús que, responsable o irresponsablement, en fem!