No n'aprenem...

Per unes circumstàncies que ara no vénen al cas, aquest passat diumenge a mig matí em trobava davant el taulell d'atenció al públic del CAP de Sarrià de Ter.

Mentre esperava a ser atès, una de les dues professionals que hi havia rere el taulell feia una trucada telefònica:
"Que hi és fulano de tal?
Què vol dir que no hi és? Hauria d'estar confinat a casa!
I on és?
Però ell no hi hauria d'haver anat a comprar, hi hauria d'anar alguna altra persona!
Bé, en tot cas digueu-li que el resultat de la PCR ha donat negatiu!"

Quan penja la professional del sistema de salut no pot evitar fer el comentari en veu alta: "la gent fa el que li dóna la gana!"

Minuts més tard la mateixa professional fa una altra trucada:
"Vostè ha sortit negatiu, però ha de fer igualment la quarantena, que les persones amb qui conviu són totes positives!
No no, no pot sortir al carrer, vostè..."

Apareix la doctora de guàrdia, que com jo també ha escoltat aquestes converses, i deixo anar un "cal fer molta pedagogia...", i ella, resignada, em diu: "si saps la manera, això és una constant..."

És possible que al virus li hàgim perdut la por, però no li hauríem de perdre el respecte (ja no al virus sinó) als i les professionals del sistema sanitari que dia rere dia treballen per protegir-nos, deixant-s'hi (i jugant-s'hi si cal) literalment la pell.

No n'aprenem, i després arriba el moment que tot són laments...