dimecres, 30 de setembre de 2020

Mindfulness


El mindfulness, diu la Viquipèdia, "que vindria a traduir-se per atenció plena, és l'enfocament sense prejudicis de l'atenció d'un mateix en les pròpies emocions, pensaments i sensacions que es produeixen en el moment present".

És a dir, vindria a ser a enfocar-se només en allò que es fa, a dedicar-hi tota l'atenció, a prescindir de tot el que l'envolta...

Jo a vegades em reconec dispers, sobretot quan me n'adono de les quantitats de pestanyes que tinc obertes al navegador. Suposo que això és molt poc mindulness...

Sí, també sóc capaç de centrar-me en una tasca en cos i ànima, per exemple a la feina, tot i que és cert que moltes de les de casa, com cuinar o estendre la roba, les faig escoltant música, i entenc que això també és molt poc mindfulness...

El mindfulness té molt a veure amb la meditació, i si JV Foix va escriure que "és quan dormo que hi veig clar", jo podria afirmar que és quan corro que medito, o si més no m'ho sembla! Quan corro medito i també barrino molt, i fins i tot escric mentalment articles, o com a mínim els esbosso... Així que tampoc tinc molt clar que quan corro el mindfulness s'apoderi de mi!

En la meva incansable recerca del mindfulness que, segur sí o sí, duc a dins, vaig proposar-me practicat-lo mentre em rento les dents!

Rentar-se les dents és una tasca quotidiana que fem de forma mecànica, i vaig pensar que podria ser un bon exercici per a practicar el mindfulness; a més el soroll del raspall elèctric és com un mantra...

El que passa és que quan em rento les dents faig el mateix que quan parlo per telèfon: no paro d'anar amunt i avall! A casa diuen que semblo una mosca! No sé perquè no em sé estar quiet, palplantat davant el mirall i concentrat només en el raspall; només hi estic per moments, i fins i tot aprofito, als vespres, per tancar la casa, girant la clau de la porta d'entrada i de la del garatge. Ja és una rutina vespertina: rentar dents i tancar la casa!

Pensava que les dents serien la meva prova del nou, la del cotó que no enganya; si sóc capaç de practicar el mindfulness dental, fil inclòs, podré exportar-lo a altres aspectes i moments de la meva vida!

En fi, com amb la música, de moment no passo del solfeig, o ni això! Però no perdo l'esperança, que per sort em rento les dents, com a mínim, dos cops al dia, i això són moltes oportunitats per, finalment com Edison, veure la llum!

Cap comentari:

Publica un comentari