Jugar amb el reglament

Hi ha jugadors, per exemple de futbol, que a vegades juguen més amb el reglament que amb la pilota!

I no em refereixo als que juguen, amb la pilota o sense, al límit del reglament, generalment aquells defenses agressius que sovint flirtegen amb les targetes, grogues i vermelles, per destruir el joc de l'equip contrari...

No no, em refereixo especialment, per exemple, als jugadors que, havent acumulat algunes targetes grogues, en provoquen una per guanyar-se la corresponent sanció (proper partit sense jugar) i complir-la en un partit amb un rival (teòricament) menor, o en partit més intranscendent, eliminant el risc, probable, de perdre's un partit més transcendent o amb un rival superior. Generalment cerquen la targeta groga cometent una falta arribant a propòsit a destemps, o exagerant una airada protesta contra l'àrbitre...

Buscar deliberadament la targeta groga per complir cicle i ser sancionat no és joc net i, tot i que els futbolistes jo saben, molts ho practiquen i s'hi arrisquen, moltes vegades amb el vistiplau de seu entrenador i club, que com el jugador, naturalment, sempre negaran la intenció i voluntat de fer-ho i es faran l'orni...

Hi ha futbolistes que juguen deliberadament amb el reglament cercant la sanció, i hi ha polítics que juguen, també deliberadament, amb les lleis, buscant la sanció a risc (a vegades volgudament) que els expulsin...