Reconec que tot plegat, aquest politiqueig que arrosseguem de fa anys, ho trobo més anodí, fins al punt que les proclames d'avui em sonaran buides, ecos d'una retòrica electoral farcida de retrets i construïda, essencialment, per seguir fent bullir l'olla!
I ja em sap greu, en part, fer com si sentís ploure, però ja sabem que "brams d'ase no pugen al cel!"
No sé, tot plegat ho trobo massa maniqueu, i no sé si el problema, amb els governs i parlaments que tenim, és que "Déu dona faves a qui no té queixals".
En fi, que avui és 11 de setembre, la nostra Diada, i aquests són els refranys que afloren; potser sí, com la pròpia diada, refranys de derrota... I ja no és que "cada terra fa sa guerra", sinó que "arbre en terra, tothom hi fa guerra", que aquí sembla que l'únic important és "fer llenya de l'arbre caigut"...
Així que aquí estic, en plena Diada, "com l'ase de Vitòria, sense pena ni glòria".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada