Aquesta setmana mestres i professorat han tornat a les escoles i instituts per a ultimar els preparatius del curs vinent, que començarà el proper dilluns 14 de setembre, després d'un estiu en el que, em temo, no han acabat de gaudir de les seves vacances.
El final del segon trimestre i el tercer del curs passat van ser estressants per a tothom i especialment per a mestres i professorat, havent-se d'adaptar, sí o sí, a l'educació a distància sense tenir, ni elles ni ells, ni l'alumnat ni les famílies, la preparació, ni els recursos, ni possiblement les competències i habilitats suficients per fer-ho. Va ser un final de curs certament estressant per a tothom!
Les vacances escolars d'estiu potser han permès respirar a l'alumnat i (no sé si també) a les famílies, però no a tot el professorat, que d'una manera o altra, per un motiu o altre, no ha acabat de desconnectar.
D'entrada per la necessitat de tancar un curs atípic havent de resoldre moltes gestions ben entrat el mes de juliol i fins i tot agost, arribant al punt d'haver de respondre a requeriments de documentació que el propi Departament d'Educació ha fet als equips directius quan se suposava que aquests estaven, ja i finalment, de vacances!
I tampoc han pogut desconnectar del tot pels canvis en els criteris i les mesures que el Departament ha anat informant, i variant al llarg de l'estiu, sobre l'inici de curs, orientacions i recomanacions que afecten naturalment a les programacions que els centres educatius han de fer i enllestir aquests dies.
No crec que el professorat d'educació infantil, primària i secundària vulguin que els aplaudim als vespres sortint als balcons, però potser sí els podríem reconèixer més la seva tasca educativa i l'important paper que juguen en el desenvolupament i creixement dels nostres infants i joves.
Hem de ser conscients que el professorat va acabar esgotat el curs passat, que possiblement no ha descansat prou en les seves vacances d'estiu i que ara han d'afrontar, amb responsabilitat augmentada, un curs escolar farcit d'incerteses i de risc de contagis.
És indubtable que la pressió social que sostenen ara vinculada injustament a la necessitat de conciliació familiar, quan aquesta és una qüestió que hauria de dependre més de les empreses on treballen els pares i mares, que no de les escoles on van els seus fills i filles.
Si la pateixen, no serà la depressió post vacacional el que tindrà el professorat, ja que per més (o menys) que n'hagin tingut, de vacances, possiblement no les hauran pogut fer com caldria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada