Adéu Fausto, Patri i Sydney...

Adéu Fausto Murillo, adéu Sydney Cummings, adéu Patri Jordán!

Us agraeixo molt tot el que, aquests darrers quatre mesos, heu fet, sense saber-ho per mi: m'heu fet suar la cansalada amb les vostres sessions de gimnàs! 

Amb vosaltres m'he mantingut, més que en forma, actiu, i us he anat combinant repetint algunes de les vostres sessions, i descobrint-ne d'altres. Mai m'hauria imaginat fent gimnàs al pati de casa, i encara menys a la sala d'estar o a la de música... 

Fausto, de tu m'agrada el ritme més pausat, i alhora intens, de les teves sessions d'activitat cardiovascular i força. I vés quina rucada, però m'agrada que comptis les sèries d'exercicis de deu en deu, encara que s'hagin de fer vint, trenta, cinquanta o cent repeticions! Ah, i que gravis les sessions al carrer, en places, parcs o jardins les fa, si més no per mi, més entretingudes... 

Sydney, de tu m'agrada la combinació d'activitat cardiovascular i agilitat, i en algunes també força, que he trobat en les teves sessions de gimnàs, i per llargues que fossin, a vegades d'una hora o quasi, no se'm feien ni pesades ni avorrides. 

Patri, de tu m'agrada la teva intensitat, potser perquè bàsicament he fet servir les teves sessions d'activitat cardiovascular intenses d'uns deu minuts; algunes vegades, si un vídeo d'en Fausto era més curs, de menys de quaranta-cinc minuts, acabava la meva sessió amb un dels teus vídeos d'exercicis intensos.  

Us he anat combinant per allò de no fer sempre el mateix, i reconec, no obstant, que no sempre he seguit fidelment els vostres exercicis, que en alguna sèrie mentre vosaltres proposàveu un exercici jo en feia un altre de semblant, o a vegades fins i tot de completament diferent, bé per la meva poca agilitat i coordinació motriu per a fer alguns exercicis, bé per considerar (jo) que no volia treballar més aquella zona, i sí una altra... Espero que no m'ho tingueu en compte!

Al llarg d'aquests quatre mesos us heu fet quotidians, apareixent cada setmana, com a mínim un parell de dies, a la pantalla del televisor o del telèfon mòbil fent passes que aparentment no diuen enlloc, esforçades flexions i abdominals, saltirons i exercicis amb noms impronunciables per mi, que ni tan sols m'atreveixo a escriure! 

Moltes gràcies i adéu Fausto Murillo, adéu Sydney Cummings, adéu Patri Jordán... o potser millor, veient el risc d'un rebrot i qui sap si d'un nou confinament, de moment us dic, només, a reveure!