La capçalera

Sempre que vull parlar d'una paraula la cerco al diccionari; recórrer a la definició generalment ajuda a entendre-la en la seva globalitat, per breu que sigui la seva definició.

No és el cas (breu) de la paraula d'avui, capçalera, que en la segona accepció el diccionari defineix com a "nota preliminar amb què hom encapçala un escrit", i que en el cas que avui ens ocupa cal llegir un xic més avall per ensopegar amb aquesta: "títol d'un diari acompanyat o no del nom del director, del fundador, etc., que sol aparèixer a la part superior de la primera plana".

No és d'un diari de la que us vull parlar sinó d'una revista, la que s'edita i es publica a Sarrià de Ter, la revista Parlem de Sarrià.

A mi personalment aquesta capçalera m'agrada, tot i que la el terme "revista" no aparegui en el títol, sinó en el subtítol: "Revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter". Sí, el nom fa la cosa, i en algunes ocasions la cosa no deixa de ser-ho (en aquest cas una revista) per més que el nom no l'identifiqui d'entrada!

Tractant-se d'un producte de premsa escrita hom podria deduir que tal vegada el nom més escaient podria ser "Llegim sobre Sarrià de Ter", més que "parlem", i que potser aquest títol podria ser el d'una tertúlia radiofònica de la (actualment injuriada) emissora de ràdio local, però precisament que destaqui en el títol la tercera persona del plural del present indicatiu del verb parlar li dóna força.

No en va parlar és "expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat", i la forma verbal en plural fa que la revista sigui precisament el que pretén, plural!

Superat el centenar de números aquests dies s'ha publicat el darrer, el 106, i com sempre sota (i dins) la capçalera hi trobareu una revista rica en continguts que, d'una o altra manera, parlen de Sarrià!